Demà, vint-i-tres de setembre commemorarem el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Persones. És vergonyós que encara hi haja gent que compre dones i xiquetes per a traficar amb elles i explotar-les sexualment.
Però és, encara més vergonyós, que hi haja homes que consumisquen dones com si foren qualsevol producte de consum, com mocadors de paper, per exemple.
L’Estat Espanyol té el vergonyós rècord de ser el primer consumidor de dones prostituïdes d’Europa i el tercer del món i les dades que indiquen que les activitats il·legals suposen un zero amb huitanta-set per cent (0,87 %) del Producte Interior Brut (PIB) a Espanya, representant la prostitució un zero amb trenta-cinc per cent (0,35 %) del PIB, cosa que suposa aproximadament tres mil set-cents (3.700) milions d’euros. Les drogues se situen al primer lloc, amb el zero amb cinquanta per cent (0,50 %). Com veien un negoci redó amb una matèria primera basada amb els cossos de les dones i les xiquetes.
Sempre hem sentit que la prostitució és l’ofici més vell del món, però això no és cert. La veritat és que l’ofici més vell del món és el de putero perquè si no es pagarà per consumir sexe, no hi hauria dones que són prostituïdes.
Per entendre l’evolució d’aquest negoci, és molt interessant llegir alguns llibres com per exemple «El proxeneta» de Mabel Lozano que també l’ha portat al cine tot i no es pot trobar, només es pot veure la pel·lícula de la mà de la seua directora i autora del llibre.
Un altre llibre recomanable és el de Rosa Cobo «La prostitución en el corazón del capitalismo» o el d’Ana de Miguel «Neoliberalismo sexual» tot i que n’hi haurà molts més. En tots ells s’afronta el tema de la prostitució des d’una perspectiva abolicionista que és de l’única manera que es pot afrontar el tema des del feminisme radical, aquell que va a l’arrel del problema.
I el problema en aquest cas, radica en què el cos de les dones és violat moltes vegades al dia a canvi de diners que, en més del noranta-cinc per cent dels casos, va a parar a mans dels seus explotadors, els proxenetes i tota la xarxa teixida per canviar les dones cada cert temps de llocs per a què els puteros, tinguen matèria primera nova cada poc temps.
Des del feminisme radical, organitzat en aquest cas a través de la Plataforma de mujeres para la abolición de la prostitución (PAP) i al País valencià al Front Abolicionista del País Valencià, es va elaborar una proposta de Llei Orgànica pe a l’Abolició del Sistema Prostitucional (LOASP) que se li va presentar tant al PSOE com al Ministeri d’Igualtat. Malauradament no s’ha tingut en compte pràcticament res, per no dir que directament res del contingut d’aquesta proposta de Llei Orgànica.
El lobby del proxenetisme, juntament amb l’incompliment del mateix Govern han guanyat, de moment, la partida gràcies a la infinita quantitat de complicitats que hi ha per a continuar explotant sexualment a les dones.
I he dit bé, l’han guanyat de moment, perquè des del feminisme continuarem reivindicant que la Llei Orgànica per a l’Abolició de la Prostitució siga una realitat que allibere de tant de patiment a tantíssimes dones que són violades sistemàticament per puteros a canvi de diners.
Perquè la LOASP, serà llei, més prompte que tard, però serà llei !!!
