La memòria és dolça, selecciona els fragments que, en recordar-los, gratifiquen el cor; ja saben que 'recordar' té en l'inici el valor de «tornar a passar pel cor». El pensament equivocat que les coses que necessiten reflexió són de la ment i les de la passió són del cor. Com si els instints més primaris no s'allotjaren també en el nostre cervell reptilià o si no patírem les nostres ansietats en altres parts del cos, com ara els budells.

La selecció inconscient que fem dels nostres records ens permetrà recordar l'estiu tòrrid que hem passat i el convertirà en bascós, més fàcil de digerir també en la memòria. Mentre els escric recórrec per primera vegada en mesos a cobrir-me amb un batí, resultat de l'entrada sobtada de la tardor amb una davallada brusca de la temperatura després de l'arruixada d'anit. El respir serà curt, l'estiuet de sant Miquel està a tocar. Però, mentrestant, sembla que vol ploure.

Les clarianes entre els núvols i el cel lleganyós fa que, abans d'eixir al carrer, mirem pel balcó i regirem els calaixos per traure, amagats darrere dels ventalls, els mocadors per al coll. Els paraigües esperen impacients darrere de la porta l'ocasió per lluir-se i des del sabater demanen pas les katiuskes.

Entre els rituals de setembre, amb la compra de llibres i material escolar, uniformes i xandalls, hi havia la visita inevitable a la sabateria. El castic més cruel després d'un estiu de xancles del dit era i és tancar els peus en unes sabates d'hivern noves. L'única excepció eren les katiuskes. Aquelles botes d'aigua de colors brillants et donaven la llibertat d'anar per on volies, xafant els tolls dels clots sense patir per arruïnar les sabates noves.

M'agraden els epònims, noms que fan referència a la persona que les ha descobertes o encunyades. Els epònims són habituals en ciència, com ara 'alzheimer', però em fan més gràcia els designats per aclamació popular. El cas de les sabatilles planes anomenades 'manoletines' per la semblança a les dels toreros; 'mercedetes', per la reina que les va lluir o 'sabrines', per la pel·lícula d'Audrey Hepburn. De 'Rebeca', de Hitchcock, ens queda Manderley i una jaqueteta de punt i de la sarsuela de Pablo Sorozábal, 'Katiuska, una mujer rusa', ens arriba el nom de les botes de goma. Vol ploure, que ho faça amb coneixement!