Arran de l’article que, sobre el vent torrentí, vaig publicar fa dues setmanes, m’arribà una informació que és segur que interessarà els admiradors d’Èol, el deu grec dels vents, que segons he pogut verificar últimament són multitud.

D’aquesta manera, dies enrere, l’amic –i pràcticament cosí– Julio Balaguer m’explicà que al municipi de Xest, d’on és originari, hi ha una forma particular de designar el vent de gregal –és a dir, el que bufa del nord-est–, ja que allí l’anomenen «tortosano». Julio em relatava que, de tant en tant, son pare repeteix una dita segons la qual «si bufa el tortosà i plou a Barcelona, demà tindrem aigua a Xest». Una sentència que ve avalada pel Vocabulario para andar por Cheste, de Vicente Sánchez Sánchez, que defineix el terme «tortosano» com a «viento llovedor del N.E., que cuando arreciaba se le llamaba también “arrocachimineras”», pel fet que es tracta d’un vent impetuós que «arroca» –és a dir, destrossa– les xemeneies o fumerals.

Mogut per la curiositat, vaig comprovar que el diccionari dialectològic d’Alcover-Moll documenta l’ús del vocable «tortosà» a la localitat d’Olocau, a la comarca del Camp de Túria –veïna de la Foia de Bunyol–, i el defineix com a «vent que ve de la banda de Tortosa». Al seu torn, el web «Lengua churra» especifica que el «tortosano» és el «viento entre levante y tramuntana». I, finalment, amb un to més acadèmic, a l’estudi titulat «Nombres de vientos en catalán continental: creatividad lèxica y territorio» –que segueix atles lingüístics tan valuosos com el de la península ibèrica (ALPI)–, el professor José Enrique Gargallo constata que a El Puig de Santa Maria (l’Horta Nord) també es fa ús d’una veu, tortosà, que «presenta continuidad en el area castellanohablante del interior valenciano»; en concret, a poblacions com ara Teresa de Begís, Azuébar, Ademuz, Tuéjar, Marines i Pedralba.

En conseqüència, el més significatiu d’aquesta peculiar denominació eòlica és que el topònim o referent geogràfic que determina el nom del vent siga la ciutat de Tortosa, que està situada fora del territori valencià. Perquè, sens dubte, assenyala la importància i la influència que, fins a despús-ahir, assolí entre nosaltres la demarcació bisbal de Tortosa; la qual abans de la gran retallada que patí durant els anys 1957-1960 arribava, pel sud, fins al municipi d’Almenara. Convé recordar-ho.