De cadascú segon la seua capacitat, a cadascú segon la seua necessitat». Aquesta cita de Karl Marx al seu llibre Crítica del programa del Gotha la deurien tindre en comte tots els polítics a l’hora d’establir els pressupostos per dur endavant el país, com i de qui recaptar i com i a qui cobrir les necessitats més peremtories. Però ja sabem que aquells polítics que de joves es coneixien els llibres de marxisme han oblidat aplicar la cita del pare del marxisme. El poder econòmic sempre ha fet por, es intocable i en alguns moments de la història, quan ha vist en perill les seues prebendes, no ha dubtat en finançar cops d’Estat contra els legítims governs emanats de les urnes i la voluntat popular.
Els capitostos del Partit Popular saben que una bona manera perquè els mitjans de comunicació parlen d’ells i al mateix temps anar preparant la collita de vots es anunciar rebaixes d’impostos. Ho va fer Ayuso i els votants madrilenys li ho van agrair omplint les urnes amb les paperetes amb el seu nom. Si a Madrid els sanitaris protestaven perquè la sanitat es un desastre, si els serveis socials no donen abast i durant la pandèmia van morir milers d’ancians al centres dels que es responsable l’autonomia madrilenya tant se va,l perquè aquest es el Madrid oblidat, el que no pot pagar-se una sanitat privada, el Madrid silenciat i ocult. I la senyora Ayuso ha fet escola entre els seus.
Ara ha estat Moreno Bonilla, president de la Junta d’Andalusia qui ha tret pit i ha anunciat que al territori sota el seu comandament queda abolit l’impost al patrimoni. Vint mil rics andalusos deixaran de pagar per aquest impost i l’Hisenda andalusa deixarà d’ingressar 120 milions d’euros. Això no es cap mal de cap pel president andalús, Andalusia és una CC.AA, subvencionada per la resta de CC.AA. L’any 2021 Andalusia va rebre de l’Hisenda espanyola 8.531 milions d’euros, molts d’ells del País Valencià que va aportar a la caixa comú 1453 milions, i Catalunya, que aportà a la dita caixa 7.349 euros. Solidaris si, sempre, però ser cornuts i pagar el beure, pensen alguns valencians i catalans, ja es massa. I més encara quan el senyor Moreno Bonilla ofereix als empresaris i executius catalans que traslladen les empreses a Andalusia per pagar menys impostos. Tinc la impressió que aquesta fatxenderia de Moreno es altra manera de dir «a por ellos» com feien fa cinc anys a la porta de les casernes.
A Andalusia l’impost de Patrimoni afectava als patrimonis superiors als 700,000 euros, la vivenda habitual està exclosa en els primers 300,000 euros. Per tant a la majoria de la gent no l’afecta a la seua butxaca, però psicològicament hi ha ciutadans que creuen que els han tret un pes del damunt en abolir aquest impost, que, per cert, els molts rics tampoc paguen o paguen una ínfima part perquè disposen d’equips d’advocats i economistes que saben aplicar a la perfecció la normativa legal i l’enginyeria financera per no pagar o pagar el menys possible.
Espanya té una de les pressions fiscals més xicotetes del territori europeu. I, malgrat tot, quan sentim la paraula impostos tots posem mala cara. No som conscients que amb els impostos es paga l’ensenyament públic, la sanitat pública i els serveis socials, sense impostos no podem tindre una escola i una sanitat pública decent. Si, també paguem una Monarquia que no ens presta cap servei i uns polítics als que cal reclamar un millor exercici del poder que amb el nostre vot hem deixat a les seues mans. Han de ser els redistribuïdors dels impostos mitjançant la distribució del pressupost perquè no acabem pensant, com el 1840 va fer Pierre Joseph Proudhom, que «la propietat es un robatori»
