Dissortadament, l’embranzida aconseguida per Podem l’any 2015, quan semblava que anava a sorpassar un PSOE tocat de l’ala –pel terrabastall de la corrupció i la dretització de la direcció– ha anat de mal borràs, perdent un llençol en cada bugada electoral. Queda lluny aquell esperançador percentatge de vots superior al 20% obtingut per la marca morada, nascuda al caliu del 15M, que feia pensar que podria convertir-se en el primer partit del Congrés. Fins i tot que quedava encara un llarg recorregut per a seguir avançant. Que les expectatives eren favorables tot i que, hui per hui, se n’hagen anat en orris.

Així mateix, en un tres i no res, Cs s’està enfonsant definitivament. Els seus amos i senyors de l’Ibex 35 l’han anat descavalcant en benefici de Vox en el tauler d’escacs de la política espanyola. Un partit franquista radical que està basculant cap a l’extrema dreta les polítiques neoliberals i totes les de l’arc parlamentari. Que està donant ales al conservadorisme ideològic de tota la societat. I fent d’espàrring en la recuperació del PP i del desviament del vot útil cap al PSOE, en clar detriment d’Unides Podem.

I és així com, sense adonar-nos-en, el bipartidisme segueix dominant. El PP i el PSOE, a poc a poc, estan reduint a mera comparsa les seues crosses de suport polític. Vox i UP són fagocitats com el peix gran es menja el menut. La caiguda electoral d’Unides Podem, des de la seua entrada al govern de l’Estat, és un fet: la crònica d’una davallada anunciada. Un descens que també ha començat a notar Vox després del seu suport als governs del PP i l’entrada al de Castella-Lleó. Això d’estar a l’ombra dels grans partits els està debilitant com una mena de kriptonita indigesta.

Però no arribarà la sang al riu de la desaparició electoral dels partits minoritaris de suport al bipartidisme auxiliat. Tractaran de mantindre’ls en un llindar controlable, sense enfonsar-los, mentre tinguen l’obediència deguda. Si de debò es volen canviar les tornes, l’opció estratègica d’UP de ser la parella de ball d’un govern neoliberal s’hauria d’acabar. Les vergonyoses actuacions de Sánchez no es mereixen favors incondicionals de cap organització d’esquerres. La traïció al poble sahrauí, la submissió a l’imperialisme ianqui representat per l’OTAN, les matances a Melilla, la llei mordassa, els desnonaments, la submissió disfressada a les elèctriques i als bancs... desborden el límit de la coherència!

Està en les mans d’Unides Podem –o com al remat s’anomene!– la funció de desmuntar aquest bipartidisme assistit. La manera més efectiva de sumar de cara a les properes eleccions passa –com s’ha demostrat històricament– per dedicar tots els mitjans a potenciar l’organització popular, la protesta social i l’acumulació de forces per poder consolidar una opció majoritària sense complexos ni renúncies. Un moviment que puga prendre el cel per hegemonia democràtica, amb el retorn a les places i als carrers, a les assemblees, a les mobilitzacions... que trenque amb una eterna transició franquista basada en el deplorable turnisme del PSOE i del PP. La tasca és complicada però necessària i peremptòria!