A algú li pot sorprendre que en el dia gran del País Valencià no aprofite este espai que m’ofereix el Levante-EMV per a parlar del 9 d’octubre. Potser el guió o la tradició marca que hui cal parlar d’unitat de les valencianes i valencians, de Jaume I o de la mocadorà. Però trobe que seran molts els missatges d’eixe tipus que podreu llegir en diferents diaris o escoltar en altres mitjans de comunicació.

Vull parlar de demà, del 10 d’octubre, perquè els valencians i valencianes tenim un problema. Quan arriba una data senyalada, son molts els que es posen una disfressa. El problema dels valencians i valencianes no és que hui tants dirigents polítics es posen la disfressa del valencianisme, sinó que la resta de l’any actuen, per obra o omissió, contra els interessos de les valencians i valencians.

El 9 d’octubre parlen de l’orgull de ser valencians, però la resta de l’any no fan altra cosa que demanar permís als seus amos de Madrid abans de pegar un pas. El 9 d’octubre parlen del nostre autogovern, mentres la resta de l’any voten en contra de tindre la gestió de Rodalies, o d’aconseguir les inversions o el  finançament que ens pertoca. El 9 d’octubre parlen de que hem de ser un poble unit, però la resta de l’any intenten dividir-lo amb conflictes estèrils. Fins i tot, hi ha dirigents que hui decideixen usar el valencià per primera vegada en tot l’any. Una llengua viva com la nostra necessita parlants al mercat, a l’escola, al bar i les trobades amb amics els 365 dies de l’any i no discursos grandiloqüents un dia a l’any.

Per això jo hui no vull parlar del 9 d’octubre com fan elles i ells. Vull parlar del dia de demà. Perquè demà, 10 d’octubre els valencians i valencianes continuarem necessitant una política centrada en els nostres problemes, una manera valenciana d’entendre i interpretar el que està passant al mon.

Demà, 10 d’octubre, continuarem patint els retards de rodalies (o en moltes comarques, la inexistència de rodalies). Demà seguirem a la cua del finançament, o sense que ens paguen el deute històric. Demà continuarem sense rebre de l’Estat els recursos que marca la llei per a l’atenció a les persones amb dependència. I davant tot això, els valencians i valencianes no necessitem disfresses un dia a l’any. Necessitem valencianisme, una política feta des d’ací, els 365 dies de l’any.