Divendres passat actuí de mantenidora dels Jocs Florals de Nules. No ho havia fet mai, ni de regines ni de falleres; però em va encantar. Una oportunitat per a endinsar-me en el món dels jocs florals -Nules és l’únic poble que, a més de València, celebra any rere any, i ja en portem 68 edicions, els jocs florals. Però, Nules té, a diferència de València, un certamen on el valencià normatiu arriba a unes quotes d’excel·lència quant a la creació poètica i la investigació, envejables.
Enguany, la Flor Natural al millor poemari de tema i metres lliure ha sigut per a ‘Hierofanies’, de l’escriptor de Borriana, Joan Garí, company de promoció i a qui no veia des que eixírem de la facultat, però a qui seguisc de prop i la lectura dels seus articles en premsa, com també novel·les i assajos, recomane encaridament. Els jocs florals poden ser vistos com una recialla del passat o com la forma de mantindre viu el patrimoni cultural que hem tingut la sort d’heretar. Em decline fervorosament per la segona opció.
Podríem pensar que la trilogia fe, amor i pàtria té un regust estantís però només cal llegir les pàgines d’un periòdic com el que tenen entre mans per veure que, almenys de pàtria, continuem parlant i escrivint, potser una miqueta massa.
De fe o, almenys, dels comportaments humans explicats per raó de les creences, en tenim també cada dia; per explicar els treballs més desinteressats i la raó que explica la paraula ‘humanitat’ i alhora la part terrible que es justifica amb l’expressió del dogma.
Quant a l’amor, em permetran que, amb el permís dels poetes, que consideren que el tema clau és la mort; jo pense que és per amor que el món es mou. Això sí, em preocupa i molt, què considerem que és amor. M’he rebel·lat durant anys contra l’amor maternal que exigia sacrificis el ‘Dar mucho, pedir poco’ d’aquella medalla del Dia de la Mare.
L’abnegació era una mare que criava fills egoistes. Ara, que ja són adults, m’aborrona la reducció a dominació/submissió que, amb el pretext d’un amor romàntic, té cada dia més crèdit entre els adolescents. No hi ha amor ni respecte en el control o la violència. Caldrà recordar ara i adés que l’amor més que amb dolor ha de rimar amb dolçor?
