Una sèrie de textos teatrals sobre la conquesta de València i de Mallorca, durant el barroc i el XVIII, evidencien clarament la popularitat del rei en Jaume entre el públic a qui es dirigien aquelles obres i, encara, un ús majoritari del castellà als àmbits teatrals de Mallorca, el Principat i el Regne de València.

Amb tot, allò sembla que era un intent –literari i de gust popularitzant– de mantenir en circulació el record del rei Jaume. I, almenys, les tres que tenim localitzades, poden ser il·lustratives. En el cas valencià, es tracta de l’obra escrita per «Un ingenio valenciano», que porta per títol Comedia famosa. La Conquista de Valencia por el rey don Jayme, publicada el 1766. Aquest text s’inicia ubicat a Alcanyís, en el moment en què se suposa que el rei ha retornat de conquistar Mallorca, i allà es concep la idea de prendre València, a partir d’un somni en què la ciutat, personificada en forma d’una donzella endolada, se li apareix al rei. El text, no exempt d’un cert dinamisme, presenta personatges curiosos, com el moro Zulema, que parla malament el castellà. Jaume i i els seus homes, a més, apareixen vestits de «godos», que segurament per a l’imaginari il·lustrat volia dir «medievals». En el cas barceloní trobem la també anònima «comedia heróica», que porta per títol El rey de Aragón y conde de Barcelona, don Jaime el Conquistador, i que va ser impresa a Barcelona, el 1777. Sabem que es va representar «en el treatro de la mui ilustre ciudad de Barcelona», a càrrec de la «Compañía de Cómicos Españoles» –com s’especifica a la portada–, dels quals era empresari Josep Ràfols. A l’àmbit illenc trobem, seguint una tradició ja constatada en el segle anterior i que provenia del món medieval, la Comèdia de la general conquista de Mallorca, amb títol homònim a de la del segle anterior i conservant el català com a llengua, però, aquesta, d’Antoni Llodrà.

El tema de la conquesta –i, per tant, el moment fundacional als regnes de Mallorca i de València– era ben estimat per la població local. Altrament, no s’entendria aquesta tradició escènica que només tenim lleugerament documentada i que amb molta probabilitat és fruit d’una tradició molt més arrelada i que podem constatar amb altres textos d’altres viles valencianes, com ara Morella. I aquell record del rei i de la fundació del país, en efecte, col·laborava a mantenir una identitat nacional, sense cap dubte.