Aquest 2022 podria significar un veritable moment d’inflexió quant fa a la supervivència dels bous al carrer, una anacrònica festa que té els anys comptats gràcies a l’augment més que significatiu de les persones que ens posicionem en defensa dels animals, sense cap tipus de reserves. A mitjà termini, res no tenen a fer ni les boges i desesperades reaccions dels incultes defensors del maltracte animal, ni les inversemblants consideracions que la majoria de polítics tenen per a qualificar-lo d’interès general o elevar-lo a l’estatus de protecció especial, amb una pinça delirant que va des del PSOE fins a Vox, Cs i PP.

Però, sembla que aquest quatripartit, defensor dels temes fàctics de l’establishment, comença a fer fallida de manera molt suggestiva. Sense anar més lluny, en una enquesta realitzada per aquest periòdic a finals del darrer estiu s’hi va poder constatar, en només quatre dies de funcionament, el rebuig incondicional d’uns festejos que tenen com a part consubstancial el denigrant maltractament animal, contra el qual ens hi hem manifestat un meritori 55%. Amb una participació espectacular, que supera en escreix totes les enquestes realitzades en els darrers anys de manera digital –prop de 100.000 persones–, el Levante-EMV ha tingut el coratge i la coherència periodística de posar damunt la taula un debat imprescindible.

Un factor determinant en l’increment de la repulsa als bous al carrer ha estat, sens dubte, l’augment exponencial de persones mortes (9 fins avui) i de ferides (prop de 400) al País Valencià. Una veritable hecatombe humana que hauria de fer-nos pensar amb molta més lucidesa en l’eliminació total d’unes pràctiques que no només torturen animals indefensos sinó que també provoquen unes conseqüències deplorables en la insensible, destarotada i poc-solta gent que hi participa.

Per altra banda, resulta un indicador qualitatiu el fet que les companyies d’assegurances es neguen a cobrir les despeses que estan ocasionant els bous al carrer. Fins i tot, han tingut el valor i la clarividència d’afirmar amb totes les paraules que la pràctica del bou embolat és una forma indiscutible de maltractament animal. Davant la qual cosa, les penyes taurines s’han alçat en peu de guerra davant les diputacions, les corporacions municipals i autonòmiques per a què els traguen les castanyes del foc amb els impostos de tota la ciutadania que, com s’ha demostrat adés, no hi estem demoscòpicament a favor. I que damunt, com diu l’adagi, ens volen fer pagar el beure...

Al capdavall, sembla que alguna cosa està canviant. Que a poc a poc la consciència i la defensa dels drets dels animals es va consolidant com un valor humanístic, cívic i democràtic. Que, més prompte que tard, podrem parlar d’un passat inversemblant em què hi havia persones que gaudien practicant o mirant com es maltractaven animals vulnerables. Que les actituds de crueltat contra qualsevol ésser viu no poden ser saludables mentalment, ni justificables des de cap punt de mira, perquè la tortura mai no pot ser acceptada en una societat moderna i tolerant, ni molt menys comptar amb la complicitat de les autoritats.