Coenta encara de la factura de les flors de Tots Sants, provaré d’endolcir-me la pena amb un tros de carabassa torrada, l’ús més senzill i alhora plaent que se li pot donar a la fruita que té més presència en el nostre receptari. De les grosses i planes o de les que recorden la forma d’un cacau, les carabasses formen part de berenars de tardor en forma de coca de llanda; postres fins a la primavera en cantellets de la fruita torrada; dolços de festes locals, com els rotllos de Sant Blai; delícies de Setmana Santa, com l’arnadí o carabassa santa; competència de les mones a Pasqua, fetes coques escudellades, o dolç distintiu d’un poble com la reganyà d’Alzira.

Molt més que qualsevol altra fruita, ni pomes o peres ni molt menys taronges o caquis, la polpa carnosa i dolça atorga dolçor i hidratació a dolços senzills, dona nom al color entre el groc i el roig i ompli el vocabulari de frases fetes on es lloa el creixement d’una criatura: «se’n va com les carabasseres!», s’al·ludix al mal funcionament de l’enteniment: «estar com una o tornar-se carabassa» i és sinònim de fracàs en els estudis o en l’amor «donar carabassa» i d’expectatives decebudes: «eixir carabassa». Llevat de la primera, en positiu, la resta són referències negatives, totes. Fins i tot la sola paraula funciona com a insult. Res nou d’altra banda, en un món cada vegada més urbà que desconsidera l’agricultura i mira amb indiferència o condescendència el món rural.

Per Tots Sants —com per Diumenge de Rams— qui no estrena no té mans. L’abric que hauria d’haver estrenat està encara alçat en l’armari, juntament amb calces, guants i bufandes. L’essència de melissa o citronella no ha sigut substituïda per la de l’espígol i mosques i mosquits continuen més apegalosos que mai. Hem tingut l’octubre més càlid des que hi ha registres i ja no ens estranyem quan sentim parlar de megaincendis o incendis forestals de sisena generació, com els que van calcinar la Vall d’Ebo o Begís. I sí, hi ha canvi climàtic, però també hi ha abandó de l’agricultura i de la ramaderia i sobretot hi ha pobles incomunicats i joventut sense més alternativa que la ciutat. Hem de fer possible que es puga viure del camp o acabarem menjant les carabasses de plàstic de Halloween.