Hi havia en marxa la revolució hippy, la pacifista contra la guerra del Vietnam, la revolta de maig del 68 a París o la de Txecoslovàquia contra els tancs russos. Bob Dylan cantava que els temps estaven canviant i que una gran pluja molt aviat anava a caure. Mentre això passava fora, ací la intel·lectualitat del règim, posem per cas José Ombuena, José Corts Grau o Diego Sevilla Andrés, es complaïen a aporrinar Joan Fuster: en aquells moments per les seues reflexions sobre els valencians. Tot això ho pensava quan algú, aprofità la roda de premsa del passat 17 de juny, de la llavors vicepresidenta Mónica Oltra per preguntar, cite de memòria, «quina es la quantitat de diners que la Comunitat Valenciana destina a l’Any del falangista Joan Fuster».
Era a principis d’octubre. Mentre Liz Truss feia malabars amb la lliura i els impostos als rics, jo estava al telèfon amb Arthur Arnett. Havia eixit gratament content de l’exposició que la Tate Modern dedica a Paul Cézanne i, mentre en parlàvem, no recorde el motiu precís, va eixir el tema de Fuster. A l’endemà jo havia de pujar a Coventry, així que Arthur i jo ens vam citar per al vespre següent en el Town Wall Tavern. Després de comentar la política conservadora entràrem en el tema Fuster. La primera afirmació d’Arnett m’impactà: en certa manera els intel·lectuals orgànics tenien raó. De moment no entenia res. Escoltava una lloa a «Jimbo» Wales i Larry Sanger fundadors de la Viquipèdia. El fet que siga una enciclopèdia basada en el concepte viqui, i el model de software lliure, permet que les cultures del món en tinguen accés a qualsevol personatge, a qualsevol tema. Continuava perdut però confiava en la seua argumentació.
D’acord amb l’enciclopèdia virtual, en el Segle d’Or espanyol, etapa de referència per als intel·lectuals orgànics, trobem que Fernando de Herrera, «El Divino», interessa a 18 cultures, Garcilaso a més: 46; el gran poeta místic Juan de la Cruz a 59 i la santa fundadora, sempre caminant, Teresa de Jesús, a 69. Ja en l’etapa barroca hi ha el recentment descobert pels empresaris estatunidencs Baltasar Gracián, que interessa a 39 cultures, menys que Calderón (80) o el gran Francisco de Quevedo (70). Arthur cita tots estos autors, d’una importància extraordinària, perquè el seu prestigi va estar mediatitzat pels jerarques nacional-sindicalistes. D’ací la tasca de desmuntatge, de desmitificació que en van fer l’Equipo Realidad o l’Equipo Crónica, per citar dos exemples.
Els autors il·lustrats espanyols tenen molta menys fortuna en la xarxa viqui. Per Tomàs de Iriarte s’interessen 19 cultures i pel pare Benito Jerónimo Feijóo, poca cosa més: 21. Menys interés, té el més representatiu dels il·lustrats valencians: Gregori Maians i Siscar, de qui es parla en huit llengües. Al contrari, més atenció han rebut els poetes romàntics com José de Espronceda (41) o Gustavo Adolfo Bécquer (61).
A cavall entre els segles XIX i XX, els novel·listes tenen, en allò que fa a l’atractiu internacional, fortuna diversa: José María de Pereda interessa a 17, Leopoldo Alas Clarín a 33, Benito Pérez Galdós a 62 i, el valencià Vicent Blasco Ibáñez, potser el més internacional en el seu moment, centra l’atenció de 44 cultures. Si continuem per la generació del 98, Antonio Machado se seguix en 51 llengües i el valencià de Monòver José Martínez Ruiz, més conegut pel seu pseudònim «Azorín», en 26. En allò que fa al pensament contemporani José Ortega y Gasset ha acaparat l’atenció de 54 pobles i Miguel de Unamuno de 58. Pel que fa al catedràtic de Filosofia format a València, resident ací des de la seua joventut, i col·laborador de Levante-EMV, José Luis Villacañas, els lectors de la nostra comunitat lingüística no podran llegir res relatiu a ell en valencià en esta xarxa viqui, sí en anglès, per exemple.
Ja que citem la nostra comunitat lingüística el poeta Carles Riba interessa a 13 pobles i Salvador Espriu a 22. Pel que fa als prosistes, sosté Arthur que els més citats són Josep Pla amb 44 i Mercè Rodoreda amb 51. La nòmina potser ja arriba a ser massa extensa i, potser monòtona en excés, així que acaba citant escriptors en castellà contemporanis: el rei de Redondela, Javier Marías, recentment finat, ha interessat a 39 i el premiat amb el novel Mario Vargas Llosa a 90.
Arthur Arnett feu una pausa abans de mostrar-me la clau de tot este argumentari. Em recordà la seua tesi: els escriptors franquistes tenien raó, les reflexions de Fuster en allò referent a València, no podien tindre massa volada. Sabino Arana Goiri, fundador del nacionalisme basc modern, interessa a 36 pobles. Fuster, haguera pogut aspirar, com a molt a una xifra similar, si és que el seu pensament s’haguera circumscrit a la reflexió nacional. Recordem que els escriptors del Segle d’Or hispànic citats interessaven, més o menys, a unes cinquanta cultures, com a molt estirar, i van ser els qui més popularitat, dins el pensament espanyol, han acaparat dins l’enciclopèdia virtual. Cal anar al escriptor peruà-espanyol Mario Vargas Llosa per trobar superades estes xifres, ja que, si recordem, interessava a 90 pobles. Doncs bé, eixa és la xifra exacta de llengües en les què s’han vessat les dades sobre Joan Fuster en la Viquipèdia: 90. Cap dels escriptors o filòsofs citats en les etapes històriques aconseguix eixa xifra; repetisc: cap. Arthur Arnett, que contempla la realitat valenciana des de molts graus de latitud de diferència rematà condescendent: José Corts Grau, jurista i rector franquista de la Universitat de València, sols compta amb les versions castellana i valenciana de la xarxa viqui, quaranta-cinc vegades menys que el seu vilipendiat Joan Fuster, un dels vostres grans intel·lectuals contemporanis.
Li vaig demanar a Arthur Arnet el paper amb les dades que s’havia pres la molèstia de buscar. No em vaig demorar. De retorn a l’hotel vaig donar una certa forma als apuntaments. Guaite per la finestra abans de gitar-me. La pregunta del periodista orgànic sobre els diners destinats a Joan Fuster, tenen una contestació òbvia: s’han destinat recursos públics a commemorar l’any Fuster perquè hui per hui és el valencià més universal, simplement.
