Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Martí

Montaner i Domínguez

Martí Domínguez tras recibir el Proa Levante-EMV

Com que no tenim un Zygmunt Bauman homologable des de fa anys, la nostra liquidesa és el comboi, una mena d’estat escolar permanent que tracta de fer pedagogia inclús de l’obvietat. Per exemple, si el sociòleg i assagista polonés-britànic que més i millor ha teoritzat sobre la postmodernitat hagués nascut ací, ja tindria la seua auca, unes rondalles, unes cançons de guitarreta i una festa-homenatge de categoria. El comboi també ha encomanat la literatura, on la celebració gira al voltant de la publicació del llibre, no tant del seu contingut.

Jaume Pérez Montaner i Martí Domínguez, que han estat protagonistes aquesta setmana, representen la solvència contrastada de les nostres lletres. Una vacuna necessària si encara som a temps de salvar-nos de la irrellevància cultural. El poeta va rebre ahir una merescuda jornada acadèmica on es va analitzar la seua obra amb rigor. Després de la mort d’Antoni Ferrer, Pérez Montaner és el nostre poeta viu més important, amb una obra d’influències nord-americana però amb un ferm compromís amb la realitat del país. M’agrada molt el seu poemari Fronteres, on recompon la seua biografia amb un exercici lingüístic d’intel·ligència suprema. Vaig conéixer al poeta quan a més de professor, exercia de director del Col·legi Major Lluís Vives i va fer tot el possible perquè l’espai fora també un vaixell de referència cívic-cultural per la ciutat. Sembla que després de molts anys tancat, s’albira una prompta reobertura. Justícia poètica.

Martí Domínguez és el millor narrador que tenim, i el premi Proa (el Planeta en català) engrandeix la seua figura literària. Un escriptor d’ofici, exquisit amb el tracte de la llengua i autor d’històries extraordinàries on barreja ficció amb realitat. A més té l’avantatge d’unir la seua formació científica a la seua passió per les lletres. Ara amb Mater, que estarà a les llibreries en pocs dies, entra en una distopia sobre la maternitat, que segur entusiasma als seus adeptes i a més li fa guanyar lectors.

Afortunadament, hi ha una dotzena més d’escriptors a l’alçada de Montaner i Domínguez, que igual que ells tampoc fan tant de soroll, però que són capaços d’alterar les aigües estancades de l’albufera literària.

Compartir el artículo

stats