La paraula «rovell» és d’una morfologia molt pròpia d’esta llengua, podríem dir que és privativa del nostre idioma. A més, és polisèmica, té diverses accepcions. El rovell amb què més convivim és el rovell de l’ou, ‘part central dels ous dels vertebrats ovípars, que conté l'embrió’, ‘massa en forma d’esfera groguenca o rogenca que es troba en la part central dels ous d’aus i rèptils’. «El rovell és la part més saborosa de l’ou, però, si és bollit, a mi m’agrada més la clara». Este rovell, el de l`’ou, té el sinònim «gema». En castellà, «yema».

Com a «rovell» ben desagradable i corrosiu, que cal evitar, tenim l’‘òxid de ferro rogenc que es forma en la superfície del ferro per acció de l'aire humit’, «La torradora de ferro la tenim plena de rovell, deu haver-se banyat»; ‘capa que es forma en la superfície de diversos metalls per l'acció de l'aire humit, per corrosió’, «Tira eixa llanda, que té molt de rovell».

També és ‘malura produïda en diverses plantes per una classe de fongs’. En sentit figurat tenim l’expressió «el rovell de l'ou», que és ‘la part més important o millor d'alguna cosa’, «Açò serà lo rovell de l’ou del món», deia Josep Pascual Tirado, en Tomba-Tossals. Contalles d’una terra, en relació a una aliança citada en eixe llibre (1930).

«L’Europa mediterrània és el rovell de l’ou de la civilització», Josep Giner i Marco (1954), «Pepe Claramunt era el rovell de l’ou del València CF de fa cinquanta anys», «Es pensa que és el rovell de l’ou de la seua família, perquè té estudis, però és molt ridícul, més coent que un all». També hi ha la dita «No deixar criar rovell», ‘gastar (alguna cosa) molt de pressa’, «Ja t’has gastat la pagueta de la setmana? No criaran rovell els diners en la teua butxaca, no».

El «rovell» relacionat amb els metals, que els fa malbé, dona lloc al verb «rovellar», que és ‘causar que (una cosa) tinga rovell’, «La pluja ha rovellat la reixa de ferro»; ‘contraure rovell’, «Pinta la barana abans que es rovelle»; en sentit figurat, ‘deixar de funcionar, perdre el bon estat, envellir’, com «Si no et mous, se’t rovellaran els ossos».

També és ‘contraure, els cereals, la malaltia del rovell’. I ‘no rovellar-se una cosa, desprendre’s d’ella’ pot ser ‘gastar sense fre, dilapidar béns sense control’, «A Paco el Senyoret mai se li han rovellat els diners en la cartera ni en el banc, ha anat gastant sense parar, i ara es troba més net que una patena».

La forma «rovellat» és el participi del verb «rovellar», «La barana de ferro s’ha rovellat», però, com ocorre amb molts participis, dona lloc a l’adjectiu del mateix nom, «rovellat», té el significat de ‘prim, flac, esquifit, envellit’, «Nasiet ha granat en passar de l’adolescència, sempre havia sigut un flac rovellat». «La gata ja és velleta, la trobe molt prima, rovellada». En este sentit, de ‘raquític’, ‘molt prim’, l’adjectiu «rovellat» és propi de la parla valenciana, accepció registrada en el Diccionari normatiu valencià.