Els autors d’aquest llibre, Josep Vicent Rodríguez i Rosa Solves, ens aportem un extens recull de fotografies comentades de la nostra transició, amb les seues particularitats, cosa que de segur resulta de gran valor per visualitzar aquelles temps, doncs, estem davant d’un material fet des de l’ òptica de la diversitat de moviments socials i alternatives polítiques que van estar presents. Es tracta del material d’arxiu de Josep Vicent Rodríguez, un jove foto periodista que sempre apareixia on hi ha havia quelcom a documentar. Els autors han volgut fer-ho com «recordatori d’allò més substancial, conscients com som que les noves generacions no en tenen massa referència i també que, a qui ho va viure, potser li agradaria refrescar la memòria».

Certament, com se ha assenyalat a la presentació que es feu a la Nau, aquest material no es limita a fer la crònica política a l’ús, que és la dominant, i que ens presenta allò de la transició com un relat de negociacions i pactes entre les elits. Les imatges del llibre mostren la realitat d’un procés en el qual els pactes i negocis politics existiren, però van haver-hi més circumstàncies, moltes de les quals son oblidades i en ocasiones ocultades, i eixa és una gran novetat i una de les virtuts d’aquest recull. El llistat de les persones que hi figuren és llarg, i malgrat que poden haver alguna omissió, abarquen un gran ventall ideològic. Les lluites obreres, veïnals, i feministes ens mostren un país viu, que s’identificava també en termes identitàris i de modernitat, cosa que es pot veure amb les fotos de Josep Vicent.

La represa valencianista, i alhora l’ofensiva de la dreta i el blaverisme contra un moviment pacífic i cultural, no sol ser tractada com cal en altres publicacions, Trets ens recorda les bombes contra persones destacades del món intel·lectual, llibreries, o la Universitat, evidenciant l’ impunitat que van tindre aquestos fets, i, com van ser aprofitats pel la dreta centralista per pressionar i limitar el marc de la transició als termes que els convingué. Fets com els assassinats dels obrers Valentín Gonzalez i Teòfilo del Valle, o el de Miquel Grau, no podem ser oblidats al parlar de la nostra transició, que no fou tan modèlica com alguns pretenen.

Òbviament, la gran majoria dels fets i les persones que hi surten al llibre es situen en l’àmbit de la ciutat de València i els voltants, els dos autors van viure la situació al cap i casal, i el material d’arxiu té les seus limitacions, així i tot , crec que l’objectiu de recuperar memòria s’ha complit. D’altres comarques he conegut algun treball que complementaria i ampliaria el relat, resta,doncs, feina per memòria d’aquesta democràcia, que a judici dels autors és «imperfecta». De moment, però, tenim a l’abast Trets, un bon material, que com ja he destacat ens porta a unes realitats que expliquen moltes de les contradiccions i mancances del present.