No és la meua intenció aigualir el vi que està embriagant d’èxit el govern de J. Ribó en relació a la distinció com a Capital Verda Europea, amb uns efluvis que li impedeixen tocar de peus a terra i poder analitzar pregonament la realitat. És cert, que durant els anys que porten ocupant la poltrona, han donat una aire nou a algunes matèries de l’entramat que conforma la complexa gestió d’una gran ciutat. Sense treure’ls cap mèrit, la veritat és que tenien el sant de cara per a fer-ho millor que la infausta Rita Barberà.

S’ha de reconèixer que l’actual govern de l’ajuntament de València ha modernitzat la fesomia del cap i casal a l’estil d’altres ciutats europees. Amb tot i això, encara portem un cert retard amb el nivell de les austríaques, alemanyes o neerlandeses quant fa a la pacificació dels carrers, les energies renovables o les rutes ciclistes. Uns indicadors que han ocupat un lloc destacat per a guanyar l’esmentat premi de Capitalitat Verda. Però, digues de què presumeixes i sabrem en què flaqueges!

Perquè no tot són flors i violes si es revisen aspectes bàsics per poder valorar millor el nivell de verdositat de València. A l’inici de 2022, el consistori municipal presentava la candidatura per aspirar a ser Capital Verda Europea, uns mesos després que un estudi de la Universitat Politècnica concloguera que el 34,6% de la seua ciutadania (273.000 persones) habitava en zones amb un valor mitjà anual superior al límit recomanat per a la protecció de la salut humana, pels nivells de pol·lució atmosfèrica. I malgrat això, el premi li ha estat concedit!

Així mateix, les ZAS (zones acústicament saturades) de Valencia registren fins a 168 nits a l’any que superen el soroll nocturn. Les denúncies pels seus índex elevats s’hi han multiplicat per quatre en els darrers dotze mesos. Un problema que afecta especialment el veïnat de la Plaça d’Hondures, Montolivet, Marxalenes o Benimaclet. O les autovies urbanes que passen per Cardenal Benlloch, l’Avinguda d’Aragó o les Grans Vies –que destil·len alts valors de contaminació acústica i ambiental–, són totalment incompatibles amb el pretés model de ciutat verda. I malgrat això, li ha estat atorgat el guardó!

I com que les ciutats són vasos comunicants, si es millora la mobilitat del centre amb carrers vianants i serveis de transport públic, la resta de barris hauran d’assumir el seu trànsit i l’ocupació de les vies urbanes pel desplaçament produït des del melic urbà fins als ravals. Això possibilita la sostenibilitat del centre de la ciutat, però atrau gentrificació i turistificació, tot passant el mort als cada vegada més depauperats suburbis. La injusta política de despullar uns sants per vestir-ne un altre i deixar tots els altres nus i crus, en situació desfavorida!

Mentrestant, València obté el primer lloc de l’Estat espanyol en hectàrees d’horta on s’hi ha abandonat el conreu productiu. Amb un govern que no és capaç de recuperar l’espai ocupat per la ZAL a la Punta, de frenar els PAIs especulatius com el de Benimaclet, l’ampliació de la V-21 o del port. Que no posa els instruments necessaris per parar els dramàtics desnonaments o per arribar al nivell europeu en habitatges socials. Que no atura la saturació del transport públic... Si tot açò formara part dels paràmetres per a l’adjudicació de la Capitalitat Verda, un altre gall haguera cantat.