Demà i un any més commemoren el Dia Internacional contra les violències que patim les dones per ser dones. O, dit d’altra manera contra les violències masclistes.

Enguany, de nou hi haurà manifestacions, lectures dels noms de dones i criatures assassinades i activitats múltiples per a sensibilitzar contra aquesta forma de violentar-nos a les dones.

Però mentre no anem a l’arrel del problema, malauradament continuarem havent d’afrontar aquest fenomen mundial que sembla naturalitzat i, al qual, sembla que només les feministes li fem front.

I, des del meu punt de vista, l’arrel del problema és la violència estructural: La que s’exerceix contra les dones des de les estructures de tota classe: polítiques, econòmiques, mèdiques, socials, laborals i un llarg etc.

Pot haver-hi gent que no entenga del que parle i, per això ficaré alguns exemples del que dic.

Les estructures econòmiques busquen el major benefici amb el menor temps possible. Tenim, per exemple la prostitució o els ventres de lloguer que utilitzen els cossos de les dones per a guanyar diners de forma ràpida i sense massa problemes perquè hi ha llacunes legals. A més, la societat encara té massa complicitats amb els puteros i proxenetes per a afrontar la seua abolició.

Amb els ventres de lloguer passa el mateix: la matèria primera són els cossos de les dones que en aquests mateixos moments estan, per exemple, fiançant una part de la guerra d’Ucraïna que és l’Estat Europeu amb major índex de granges de dones gestants per a altres persones que compren als bebés que aquestes dones, vulnerables econòmicament, gesten. Però per a no ficar en risc als compradors de bebés estan apropant l’intercanvi a fronteres segures o a altres països. Dos exemples de violència estructural econòmica que poden passar desapercebuts però que estàs ahí i ara mateix sent realitats.

Les violències estructurals polítiques impliquen legislar en benefici i per la protecció de les dones, però l’aplicació de la norma legislada, juntament amb el masclisme que impera entre les carreres judicials i fiscals acabe perjudicant i revictimitzant a la víctima. I, ho estem veient aquests mateixos dies amb l’aplicació de la Llei anomenada de «Sols sí es Sí». Hi ha agressors que s’han beneficiat de l’entrada en vigor d’aquesta llei. Tot un disbarat, però que forma parts d’aquesta violència masclista estructural que hui vull denunciar.

Si anem al camp de la medicina, podrem veure com per a l’estudiantat d’aquesta disciplina, el cos universal a estudiar fins fa molt pocs anys, era el masculí. Per tant, la investigació mèdica i farmacològica estava pensada i dissenyada per als homes. Les dones no tenien gens d’interés tret de l’embaràs i la lactància i ho van solucionar ràpidament: En aquests períodes, les dones no deuen prendre cap medicina pel bé del fetus.

I al moment del part, la falta de respecte a la voluntat de les futures mares i la seua infantilització en la presa de decisions que les afecten directament és bastant habitual. Se’n diu violència obstètrica i molt poca gent la vol afrontar, malgrat que moltes dones la viuen i no sols a l’embaràs i el part.

Aquests són només alguns exemples que poden passar desapercebuts de forma habitual però que formen part del que s’anomena violència masclista estructural. A les coses cal anomenar-les pel seu nom i sols així i anant a l’arrel dels problemes podrem mirar de solucionar-los.

La violència masclista estructural la patim totes les dones cada dia, només cal afinar un poc l’ull per trobar-les i, sobretot, per denunciar-les per poder-les evitar.