La pionera marató

Cada dia tinc menys certeses, però una està molt clara, córrer és de valents. El temps ha girat la dita sobre la covardia de trotar uns quants quilòmetres, perquè ara el que està molt mal vist són els cossos humans que no s’exerceixen i els marginats són la colla que engoleix entrepans impossibles, cremaet i xupito. L’oci del benestar ha anat imposant-se fins a convertir un esport en una teràpia saludable. L’explosió de carreres populars ha multiplicat la pràctica de l’atletisme en totes les seues disciplines fins a la clàssica i exigent marató, prova que diumenge pot passar als llibres d’història si cauen els rècords previstos. La corredissa de participants de la marató valenciana converteixen els carrers de tota la ciutat en una festa, amb familiars i amics estratègicament situats en els punts quilomètrics més durs per animar, i al mateix temps un seguit considerable de curiosos que se sumen a la causa atlètica.

Sense voler entrar en el terreny de l’erudit Recaredo Agulló i les seues reconegudes investigacions, que tant han aportat a la història de l’esport valencià, recorde que de menut la iaia en contava com el seu germà, un personatge de tendència actoral, un dia -«abans de la guerra»-, va decidir córrer amb samarreta imperi i calçotets de camals pels carrers del barri de Morvedre del Cap i Casal, i va acabar perseguit pels municipals en una escena que recorda el millor del cinema mut. Perquè la imatge mental que en venia al cap era en blanc i negre, no sé si per la influència televisiva del moment o potser per la roba interior blanquina d’aquella època. No sé si va participar en aquella ‘I Vuelta a Pie de la Región Valenciana’ que va organitzar El Mercantil Valenciano en 1930, cartell que el llibreter Rafael Solaz exhibeix en el seu meravellós espai del carrer Sant Ferran de València. Una carrera en tretze etapes per tot el país, que segons el testimoni gràfic, va tindre una cinquantena de participants, com a molt. Aquells pioners, amb una indumentària semblant al del meu avantpassat, van llaurar el camí que aquest cap de setmana converteix a València en una de les capitals de l’atletisme mundial, amb una prova que molts comencen a considerar una de les millors maratons d’Europa i del món. Honor i glòria a aquells valents de fa quasi un segle.

Suscríbete para seguir leyendo