Sis ronnagrams de pols

Estaria satisfet «Gabrielet» en veure els avanços de la seua iniciativa, ell que participà en les reunions de París per establir el sistema mètric internacional fa més de dos segles. El veïnatge d’Oliva anomena així Gabriel Siscar, almirall, matemàtic i polític nascut el 1760, per la xicoteta dimensió de l’estàtua plantada al seu poble. Efectivament, del 15 al 18 de novembre d’enguany, la Conferència General de Pesos i Mesures, reunida a la capital francesa, ha acordat la introducció de nous prefixos. Fins ara, parlàvem en «yoctograms» per mesurar coses com un àtom d’hidrogen; ara podem fer servir «rontograms», la mil·lèsima part d’aquells, per ponderar la massa molt menor d’un electró. Resulta vertiginós pensar que en un got d’aigua hi ha més àtoms que gots d’aigua podem emplenar amb tot el líquid element de la Terra. Doncs bé, la massa de tota l’aigua oceànica la podem mesurar en trilions de tones o en alguns «yottagrams», però ara una quantitat superior, com ara la de tot el planeta Terra, es redueix a 6 miserables «ronnagrams», o siga: 0,006 «quettagrams», que és un múltiple encara major. Més ínfima que la massa de l’electró, podria ser la d’un bit d’informació emmagatzemat en un telèfon mòbil; doncs bé, ara ho expressarem en humils «quectograms». I si pensem en tots els bytes d’informació mundials, tampoc no s’espera que, en dos o tres anys, superen els 0,002 «ronnabytes». Ja podeu anar memoritzant allò de: «t’estime mil quettagrams!» o «això m’importa un quectogram!». Compte en no confondre els prefixos, que sonen pareguts!

Aquestes noves definicions, que hauria d’incorporar prompte l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (a més de matissar que a la nostra llengua pròpia la vint-i-cinquena lletra, la «y», només s’utilitza amb el dígraf «ny»), coincideixen amb altres troballes científiques que semblen enxiquir el nostre món. L’estiu del 2021, una universitat de Suïssa esbrinà 62 bilions de decimals del número π. Al meu parer, calen menys de 50 per calcular la major circumferència possible de l’univers en funció de la partícula menor; sembla que per a les trajectòries dels coets espacials en gasten 15 com a molt. En definitiva, aquesta mineria interminables de xifres en la proporció entre el perímetre i el diàmetre de la circumferència és una cursa cap a dimensions cada vegada més reduïdes, com si no deixàrem de beure aquella botella d’Alícia que la feia més xicoteta.

IBM també sembla enfeinada en fer-nos sentir ínfims amb la seua construcció de processadors quàntics que en lloc de bits que expressen dos estats d’informació (1 i 0, com si diguérem: passa o no un corrent) es puguen fer servir més estats, pels entrellaçaments subatòmics (com si diguérem: passa, no passa, les dues coses o el contrari); són els anomenats qubits («bits quàntics» volen les autoritats lingüístiques, però crec que s’imposarà l’abreviatura, com aquella «y» inicial). Els qubits ja aconseguits equivalen a una quantitat, mesurada en bits tradicionals, superior als àtoms que composen totes les persones del món, que ja som més de 8.000 milions. I d’àtoms, en tenim molts. Penseu només en els que integren la xarxa neuronal, que en un individu jove supera els 150.000 km de llargària, amb 150 trilions de sinapsis.

També la Universitat Johns Hopkins, que durant la pandèmia ha sigut la referència planetària en la comptabilitat de casos, víctimes i dosis de vacunes (l’últim recompte: 641.649.210 persones infectades, 6.630.926 persones mortes i 12.860.007.038 dosis de vacunes posades), ha presentat un mapa de l’univers amb 200.000 galàxies, que es pot descarregar gratuïtament (mapoftheuniverse.net). Un eixam de puntets acolorits, un dels quals, més bé marginal, correspon a la nostra Via Làctia, en la qual el sistema solar i el nostre planeta Terra ocupa una posició perifèrica. Arraconats els humans en aquesta brossa de pols còsmica de 6 ronnagrams, enxiquits molt més que el «Gabrielet» d’Oliva, podem reflexionar sobre si és raonable invocar altres imperatius ètics que no siguen la igualtat, la fraternitat i la sostenibilitat.