Seguint el camí encetat per Sanchis Guarner

En el cinquanta aniversari del llibre de Manuel Sanchis Guarner La ciutat de València, al Centre Cultural La Nau del Cap i Casal una exposició ens situa davant de l’evolució recent de la ciutat amb una mirada crítica i alhora, com deia el mateix Sanchis Guarner, al començament de l’esmentat llibre, «inquietant i esperançadora». El llibre, que ha estat reeditat en diverses ocasions en la seua versió original valenciana i també traduït al castellà, va obrir una línia d’estudi i reflexió sobre la nostra història, reparant aspectes com eren l’arquitectura, arqueologia, geografia urbana, literatura, les festes... L’autor ho deixa clarament així: «La ciència històrica tampoc no deu limitar-se a ser un luxe dels estudiosos, un mer esplai d’erudits, i l’historiador actual no pot ser un intel·lectual no “compromés”. La història ens diu l’experiència històrica humana en el passat, i cada època interroga la Història sobre els problemes que l’actualitat li planteja».

El llibre que en el seu relat acaba en l’any 1972, intenta, aconseguint-ho, mostrar als visitants eixa fugida cap la «ciutat monstre» que va anar essent la ciutat als darreres dècades, especialment, al segle vint salvant algun moment de certa lucidesa. El llibre fou un revulsiu positiu que obrí la porta a posteriors estudis, i sobretot, a iniciatives com fou salvar el llit del Riu Túria de ser transformat en una autopista. La ciutat va créixer sota les polítiques desenvolupadores de la dictadura franquista, seguint enderrocant edificacions històriques, alimentant l’especulació i els negocis immobiliaris. Eixa és l’herència que hem rebut, què per cert ha anat estant aturada als darrers temps. Sanchis Guarner al seu llibre insistia en el provincialisme de la nostra burgesia, i com tradicionalment va estat retardatari en matèria urbanística, atenta més al negoci que a fer una ciutat moderna i de qualitat.

A l’exposició, clarament s’aprecia una aposta per la modernització, compatible amb la conservació i la mateixa identitat. Hi ha crítica, però, tanmateix hi trobem elements que destaquen creacions i aportacions culturals, socials, i ciutadanes, o siga de millora, que ens acosten a una ciutat capital d’un poble, a un país que anem fent com diu la cançó. Una ciutat que pot projectar un model, però que afronta problemes, com necessàriament passa a tot arreu, alguns generats per errors del passat, puix allò que ha desaparegut sota el picot no es pot recuperar. Sanchis Guarner començà a intuir els efectes d’un desenvolupament depredador, calia fer-li aquest reconeixement, aleshores, aquesta mostra que es pot visitar ofereix a la ciutadania elements pels debats que tenim oberts i d’altres que en poder sortir. Ara, amb aquell tarannà de Don Manuel de diàleg i reflexió poden abordar els problemes, amb diferències i opinions, tenint present que la ciutat és un espill on es veuen els altres pobles i ciutats del nostre territori, siguem com país, paisatge, o comunitat.