Els Reis Marx

El títol no és una error, sinó una argúcia per captar l’atenció del lector. Va sobre desitjos, no de principi d’any que no solen complir-se, sinó sobre desitjos, com sostenia Karl Marx (quant de temps sense citar-vos el barbut de Tréveris, eh?), que són determinats per les nostres necessitats; i també —afegisc jo— per la pressió publicitària que aboca riuades de gent a les botigues, l’horari de les quals coneixem millor que l’horari de faena de la parella. El problema és que els recursos són limitats i les nostres necessitats són abundants; desajust que, ara que tornem a la rutina després del recés de cap d’any, mereix una mirada retrospectiva: allò que els materialistes diuen fer balanç, els cristians examen de consciència i els comunistes (encara en queden?) autocrítica. A dalt, quan matisava Marx dient que els desitjos també els determina la publicitat i no només les nostres necessitats, pensava en l’acudit de l’amic que li ensenya el rellotge a un altre i diu: mira, un Rolex, m’ha costat 9.496 euros. I quina hora marca?, li pregunta l’altre. Les nou en punt, contesta. Vaja, la mateixa hora que marca el meu Lotus de 71 euros. El que no és un acudit és la tendència d’alguns pares americans de posar als fills el nom de marques de cotxe (Corsair, Chevy, Tesla...) o de roba (Armani, Calvin, Klein...). Com no tinc vocació de frare predicador obvie, per sabudes, les crítiques a la societat de consum, tan semblants a un sermó de missa major. Com que no podem canviar el passat, desitgem un futur que sols és possible obrint l’aixeta de la fantasia. Però cal anar enlerta amb allò que desitgem perquè pot convertir-se en realitat, advertia Oscar Wilde. Com l’assessor polític que obri el caixó dels desitjos i en demana tres: 1) Vull que em toque la loteria; i bum!, li toca la grossa. 2) Vull viatjar pertot arreu; i bum!, ara Abu Dabi, ara el Carib. 3) Vull viure sense treballar; i bum!, l’assessor es troba de nou al despatx de la diputació. Els meus millors desitjos per al 2023.