La retirada la Creu del passeig del Ribalta ens fa més demòcrates?

Els que es consideren antifranquistes, progressistes i d’esquerres (tot i que ja no siguen anticapitalistes, sinó reformistes) poden estar ben contents perquè s’ha retirat la Creu del Parc de Ribalta de Castelló. Enhorabona, ara ja som més demòcrates -diuen-; quina ximpleria!

Com a historiador, represaliat pel franquisme i col·laborador en les exhumacions dels assassinats a la postguerra al cementeri civil de Castelló, vull fer un petit comentari.

Fa un anys ja vaig escriure sobre el tema de la retirada de la creu i ja vaig rebre una pila de crítiques dels que considero més propers ideològicament. No m’importa, vull sentir-me lliure per dir el que penso.

Tanmateix, contràriament als meus «correligionaris» tinc la sensació que algunes lleis que aquest govern de pseudoesquerra -amb l’aplaudiment dels seus «mariachis»- està portant a terme, més que augmentar la democràcia, el que està fent és reprimir més als dissidents, amb amenaces de multes i condemnes de presó si contradiuen les «veritats» que ells han imposat per norma legal, des dels qui resen davant centres d’avortament, fins a rapers, independentistes catalans o bascos, o els que s’oposen a la llei trans, passant pels que discrepen de la història oficial, etc.

Sens vol imposar una veritat oficial des del poder, i qui no la comparteixe, o haurà de callar, que és el que farà -i fa- la majoria, o, si parla en contra, haurà de sofrir les conseqüències repressives.

Però els que aplaudien la retirada de la Creu del Parc de Ribalta -Creu que es va apropiar el poder franquista i també l’eclesiàstic per a reforçar els seus interessos polítics i religiosos- no tenen en compte que eixa Creu, ja despullada de simbologia de la dictadura des de fa més de 40 anys, és un símbol d’amor i pau, així com símbol de la nostra cultura, que ben bé podria haver continuat estant on estava.

Però una gran culpa de la retirada la té també una extrema dreta provocadora i irrespectuosa -que insultava a l’esquerra. Una dreta ultra que també va utilitzar i continua utilitzant la Creu i una simbologia que tampoc li correspon -com les aspes de Borgonya- per a l’exaltació d’una sanguinària i cruel dictadura.

Considero que la «veritat» no es fruit de lleis, ni democràtiques ni totalitàries. L’autèntica veritat, per a que siga el més justa possible, ha de ser fruit d’una investigació històrica objectiva, sotmesa a la revisió constant, igual que ho està la ciència; no l’han de cercar les institucions ni els polítics, sinó els investigadors. I pel que fa al tema de la Creu del Ribalta en particular -i de les creus en general-, crec que la seua retirada forma part d’una obsessió política «progressista» de curta mirada.