Multaqa i respecte

El Centre Unesco del Cap i Casal ha celebrat l’entrada en 2023 anunciant l’expansió de la Multaqa de les Cultures a Roma i, després, a Amèrica. És sempre una gran notícia que iniciatives creades en estes terres aconseguixquen ressò fora de les nostres fronteres. Justament esta boníssima perspectiva em porta de nou a la necessitat que el paganisme (l’única religió autòctona d’Europa) tinga un lloc d’honor en eixa cita anual, i no el silenci, puix gràcies ad ell tenim cultura, llibertat de pensament, tradició i un espill en el qual encara ens mirem a diari. I com a mínim seria un homenatge als hòmens i les dones que poblaren Valentia l’any 138 a. C., que eren paganes.

Però esta tendra i humil sol·licitud ha escarotat alguns prohòmens de la societat valentina, fins al punt, em fa l’efecte, de vore en el paganisme un enemic actual i real. No debades, el també col·laborador d’este diari Alejandro Mañes, en el seu article «Multaqa i cultura», el commina ‒i no sé si a mi!‒ a «acreditar» els seus valors per a assolir la pau, igual com, en teoria, han fet les diferents cultures (judaisme, cristianisme i islam) que arribaren a les nostres terres des de l’exterior.

Amb l’article del senyor Mañes m’han vingut a la ment les paraules del salmista: «Quan jo parle de pau, ells diuen guerra!» (Sl 120:7), perquè la bel·ligerància reptadora que traspua s’avé molt malament amb el recurs a la pau, al respecte i a la tolerància que en teoria els mou. Eixa exigència que el paganisme demostre que ha treballat per la pau és sorprenent. ¿L’innocent ha de demostrar la seua innocència? ¿Invertim, així, la càrrega de la prova? Com si el judaisme, el cristianisme i l’islam es caracteritzaren principalment per haver treballat per la pau! Em limitaré només a formular algunes preguntes retòriques. El lector, trobe, jutjarà per si mateix.

¿Per ventura ha conegut el Mediterrani cap altre moment de pau com el viscut durant la Pax romana? ¿Es tornà a vore una comunitat religiosa i intel·lectual en què egipcis (Ammoni Saccas), àrabs (Iàmblic), grecs (Procle), fenicis (Porfiri) compartiren fe i saviea davall de l’àguila de Roma, sense importar els seus llocs de provinença? ¿Ha tornat a resplendir el nord d’Àfrica des del segle VII com ho feu durant l’Imperi romà? Què va ser de les grans urbs de les províncies africanes després de l’anorreament del paganisme, de les lluites internes del cristianisme i de la invasió islàmica? ¿El Mare Nostrum recuperà mai la unitat de què va disfrutar al llarg dels segles gràcies a Roma, i, per tant, a una religió respectuosa amb la de qualsevol altre poble?

El paganisme no pot ser l’enemic d’una societat pacífica, sobretot perquè, llevat de restes testimonials, va ser destruït amb fúria per eixes religions de «l’amor» monoteistes, que, segons el senyor Mañes, tant treballen per la pau…; potser, quant al paganisme, per la dels cementeris.