Francesc Fontanella

Francesc Fontanella (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 1681) és un autor literari i dramaturg barroc bastant desconegut entre els lectors valencians, per diferents motius i, entre els quals, no és menor el fet que la seua obra -en general- no es va publicar fins les darreres dècades del segle XX, però, també, pel fet que la imaginària línia divisòria entre les terres principatines i les nostres dificulta la fluïdesa de transmissió de literatura des de fa alguns segles. Però, dit això, no és el moment de lamentar-se, sinó de plantejar-nos noves vies d'aproximació a autors que si la nostra història política hagués evolucionat d'una altra manera, haurien estat ben possiblement molt més coneguts ací -i també allà.

A banda d'una poesia amorosa interessantíssima i on fa evident el control del llenguatge barroc en la nostra llengua, també va escriure altres textos de diferent naturalesa -poètics i en prosa. Però, si és recordat ara, especialment, és per haver redactat dues grans peces teatrals: la Tragicomèdia pastoral d'amor, firmesa i porfia i Lo Desengany. La primera, que té un clar component amorós, mostra les difícils relacions entre Fontano, Guidèmio i Elisa, que configuren el triangle, en un món de pastors i bàndols, que recrea ambients bucòlics i els acosta a la realitat de local. En el segon cas, ens trobem davant un poema dramàtic que narra les núpcies de Venus i Vulcà i el desengany de Mart. De clara ambientació mitològica, sembla que Fontanella va assajar un nou tipus de drama: «No és tragèdia, ball, comèdia, / ègloga, entremés ni loa, / però de tot lo dramàtica / és una armonia nova» -va dir. Ara comptem amb una nova edició magníficament preparada pels millors coneixedors de l'autor i d'aquestes obres -Pep Valsalobre i Albert Rossich, de la Universitat de Girona-, i publicada per l'editorial Barcino en un volum acuradíssim. Anys i anys d'estudi, garanteixen que ens trobem davant la millor edició possible d'aquestes peces de Fontanella, un autor nostre encara desconegut en bona mesura, que cal recuperar. I la millor forma de recuperar-lo és acostar-nos a llegir-lo. Sense problemes regionals i ajudats per l'excel·lent anotació de Valsalobre i Rossich, que de totes totes ens en facilita l'accés al contingut d'aquestes obres d'un gran autor del barroc que, com he dit més amunt, en unes altres circumstàncies ja coneixeríem des de l'educació secundària, com coneixem -o tenim referències, almenys- de Lope de Vega, Quevedo o d'altres.