Queda decència política

Llegia en aquest mitjà aquesta setmana que els grups polítics de Compromís, Esquerra Unida i el PP, van decidir fer un «cordó sanitari» a la compareixença del candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana per partit ultradretà. Ho van fer quan compareixia a les Corts pel procés d’intervenció pública de la futura Llei de participació. Recordem que aquest home és, en l’actualitat, vocal del Consell Valencià de Transparència a proposta del PP i vocal de la Junta Electoral Valenciana. Tot un personatge.

Un personatge que, com sabem, compta amb una condemna pel que hui seria considerat un delicte de violència masclista contra la seua exesposa. El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València, Carlos Flores Juberías, va ser condemnat en 2002 per l’Audiència Provincial de València per un «delicte de violència psíquica habitual i vint-i-una faltes de coaccions, injúries i vexacions» contra la seua exparella i mare dels seus fills a la qual, segons la resolució judicial, va provocar un «crebant psicològic».

La sentència emesa per l’Audiència Provincial de València confirmava la pena d’un any de presó que havia dictaminat prèviament el Jutjat penal corresponent per violència familiar contra l’exesposa, de la qual s’havia divorciat en mil nou-cents noranta-nou. La condemna decretada va ser, a més de l’any de presó, una inhabilitació també d’un any per a ser elegit, la prohibició d’acostar-se a la seua exesposa durant tres anys, així com una indemnització per responsabilitat civil de sis mil euros. Com veiem, tota una perla fina.

Els tres grups del govern del Botànic creuem que aquesta persona té poc o res a aportar i, per tant van actuar en conseqüència. Mentre Compromís i el PP no van formular cap pregunta deixant en evidència que no volien saber res de la seua teòrica aportació, el PSPV li reclamava que demanara perdó a la seua família per tot el mal que li havia fet. Res a veure en la teòrica exposició que volia fer aquesta perla fina.

Però la millor actuació des del meu parer va ser, amb diferència, la d’Estefania Blanes, portaveu adjunta del grup Unides Podem que, senzillament el va deixar amb la paraula en la boca. Es va ficar de peu i va abandonar la sala. Això és un verdader cordó sanitari. Molt bé per Estefania que va demostrar coherència i seny per no voler escoltar a un maltractador condemnat en ferm per violència masclista. Encara que siga representant d’institucions o candidat. Així s’hauria d’actuar amb tots ells. En dona igual que siga un catedràtic, un famós jugador de futbol o un desconegut. No deixar-los cap espai de justificació. Cap espai per a la paraula.

Tot el respecte i tots els mitjans per a les víctimes. Però per als victimaris, ni aigua.

Estefania Blanes va demostrar, amb la seua marxa i indiferència per aquesta persona que encara queda decència política, tot i que de vegades tinga’m seriosos dubtes.

Com a feminista radical el meu reconeixement a aquesta parlamentària que ha entés perfectament el que vol dir que als agressors, ni aigua i ho ha portat a la seu de les Corts Valencianes en la seua condició de representant del poble. Això també és fer política. I política amb coherència, seny i responsabilitat. Tot el meu respecte Estefania pel teu plantó a un maltractador condemnat per fer mal a la seua exparella i als seus fills amb violències masclistes, tinguen aquestes la forma que tinguen. I, sobretot en un moment on ja són deu dones i una criatura les assassinades en aquest any i encara no hem acabat el mes de gener.

Queda decència en política i Estefania ho ha demostrat.