A peu de pàgina

Borbons, armes i pressupostos!

Voro Torrijos

Voro Torrijos

Mentre el professorat dels centres educatius s’implicava en la celebració del Dia de la No-violència i la Pau d’aquest 30 de gener, encara ressonen les penoses paraules emeses per Felip VI en el discurs de la Pasqua Militar en què va defensar a capa i espasa l’augment de la despesa militar. La guerra a Ucraïna ho justifica tot. Un criminal conflicte que s’està convertint en el bàlsam de Fierabràs, en la panacea cervantina que tape tots els enganys i dolors, en la vaselina per a fer-nos empassar, sense deixar-nos dir ni piu, totes les coetànies plagues d’Egipte: l’encariment dels combustibles i de l’energia, la boja inflació, l’ascens de l’autoritarisme... i una militarització dels pressupostos i de les consciències, sense parangó.

Com diu la parèmia: de lladre, porc i senyor, se n’ha de venir de mena, costums que s’hereten i s’infiltren fins al moll de l’os. I per desgràcia, el vincle entre els Borbons i les armes ve de lluny. És coneguda la dèria col·leccionista d’artefactes militars que va tindre el crapulós Alfons XIII, que comptava amb un descomunal arsenal d’armes, comparable al del nombre d’animals dissecats que el seu nét, l’actual demèrit, va col·leccionar en un edifici de 1.700 metres a la Zarzuela –mantingut amb els impostos de tot cristo–, amb més de 500 peces: trofeus mortals de les seues detestables caceres. I que Felip VI ha heretat sense qüestionar-se, en cap moment, la baixesa moral que tot això significa.

Mentre el monarca fugit als Emirats Àrabs feia l’agost cada dia apilant milions de dòlars en comissions per la venda d’armes, el seu fill es modernitzava amb una versió més subtil per l’amor a les armes. Una actitud tan deplorable com la dels seus ancestres, en fer costat de manera entusiàstica al desgavellat creixement armamentístic dels darrers anys, auspiciat pel mateix P. Sánchez. Un rei i un president que s’han convertit en devots lobbistes de la indústria de la guerra, en obedients escolanets de les maquinàries bel·licistes.

I per tot això, el pressupost militar de l’Estat no para d’augmentar. L’aprovat enguany serà el més dispendiós de la història. Camuflada en diferents ministeris, la despesa vinculada al sector militar supera els 48.000 M€. Uns milers de milions que haurien d’anar a despeses socials: millorar la sanitat, l’educació, l’habitatge... i tota classe de prestacions. La despesa militar és èticament i moralment menyspreable. No hi ha res més contrari a la igualtat i a la justícia que el militarisme i res més tòxic que els exèrcits, una autèntica escola de masclisme i de violència.

Resulta d’un destarifo insultant tirar els diners al pou sense fons del bel·licisme i dedicar tants recursos al joc infame de la guerra, mentre es dediquen unes xifres misèrrimes a combatre els veritables enemics de les societats actuals. És totalment inacceptable dedicar més de 131 M€ al dia a la despesa militar: 230 vegades del que es destina a l’Ingrés Mínim Vital o 150 vegades el pressupost que reben totes les polítiques de prevenció i de lluita contra les violències masclistes, per posar-ne un parell d’exemples colpidors...