Què guapo estaria calladet!

Mazón es veu ja com a president de la Generalitat Valenciana. I sembla que comença a contar els dies que li falten per a unes eleccions que dona per guanyades. Fer afirmacions com que al cas Assut el seu partit, el PP, no té cap afiliat implicat li permet donar per «tancada» tota una etapa de corrupció just en un moment on encara estan començant judicis d’aquella etapa. I no contra afilats de base. No. Ni més ni menys que contra dos presidents de la Generalitat Valenciana com o són Camps i Zaplana i un president de la Diputació de València, Alfonso Rus. No, no eren afiliats de base perquè els dos primers també eren els presidents del PP a la Comunitat Valenciana i Rus el president del partit a la província de València. O dit d’altra manera, era gent important i amb gran capacitat de decisió dins del PP. Però tampoc podem oblidar que al cas Assut també estan implicats el que va ser vicealcalde de l’Ajuntament de València amb Rita Barberá com a alcaldessa, Alfonso Grau i a altres quasi cinquanta persones entre personal electe i assessories del PP a l’Ajuntament de València. Sense oblidar que el cunyat de Rita Barberà, José María Corbín, també advocat de narcos, està inclòs a eixe mateix sumari. És possible que totes aquestes persones no tinguen actualment cap vinculació amb el partit de Mazón, però no podem oblidar que han representat al PP en les més altes institucions tant de la Generalitat com de l’Ajuntament i la Diputació de València. Potser Mazón hauria de deixar de traure pit en temes de corrupció perquè en la memòria col·lectiva encara tenim la imatge de Camps i Barberá damunt d’un cotxe de molt alta gamma passejant pel que seria el circuit de formula1 que va enterrar milions d’euros per satisfer l’egolatria d’aquests dos personatges que van encarnar, juntament amb Zaplana i Blasco, la pitjor cara de la corrupció al País Valencià en una època per oblidar.Perquè si tots els delictes per corrupció són vergonyosos, els que va cometre Blasco ho són encara més. I ho són perquè està condemnat per desviar fons per a la cooperació internacional. És a dir fons que anaven destinats a ajudar a persones d’altres parts del món que estan molt pitjor que nosaltres. I aquests diners furtats eren del poble valencià. No eren d’ells i elles, ni tampoc del PP.

Potser ara ja no quede cap persona de totes aquelles al partit de Mazón, tot i que tinc els meus seriosos dubtes, però del que no tinc cap dubte és que el PP ha sigut l’únic partit que ha estat condemnat per corrupció y no sols en una ocasió. Ho diuen les sentències dictades que, si no recorde malament en són, com a mínim, tres. I de l’Audiència Nacional. Voler acusar a altres partits per corrupció com a basa electoral amb aquestes cartes de presentació no diuen res bo del candidat del PP a la Presidència de la Generalitat Valenciana. I si li sumem que, en cas de guanyar, igual ha de pactar amb un altre candidat, també condemnat per la justícia com ho és el candidat del partit ultradretà, tindrem un còctel prou curiós que ficaran de nou al País Valencià al centre de la diana de l’honorabilitat política. Òbviament no és la meua opció política però sí que vull fer una reflexió sobre qui pot parlar o callar en temes de corrupció al nostre territori. Perquè si és per explicar trames de corrupció sí que poden explicar moltes coses. I segur que Mazón i els seus en saben molt més que nosaltres. Però si és per parlar d’ètica política igual calladets estan més guapos.