Hi ha partits que són pocs i a més, tontos

Avui comentarem sobre els partits de menys èxit electoral, però importants, perquè aquest Estat, que diuen Espanya, segons la Constitució es parlamentari amb un sistema electoral que, si cap partit aconsegueix una majoria absoluta, sols es pot anar a la formació de pactes entre tots els partits amb representació parlamentària. Els dos únics partits que poden aspirar a governar en solitari, PSOE i PP, si no tenen la majoria, han de cercar-la pactant amb la resta de partits, precisament els minaritaris. En la curta història democràtica que portem hem tingut governs de majoria absoluta i de pactes. Què és millor? Jo crec que és millor amb pactes, perquè els partits han de donar comptes del que fan, mentre que ¡els governs d’un sol partit, ningú els controla. La major part de la corrupció que s’ha generat a Espanya ha estat amb governs de majoria absoluta, com la Generalitat Valenciana, el Govern de Madrid i el de l’Estat amb el PP i el Govern d’Adalusia amb el PSOE...

Els partits minoritaris tenen una enorme responsabilitat. El cas que millor conec fou el de Silla, on els regidors d’EU i Compromís vam ser alcaldes, amb el pacte amb UV i el PP. En els dos casos els candidats a l’alcaldia teníem un sol vot, el nostre, i n’aconseguírem 8 més i governàrem. Enfront, el PSOE, amb 8 vots, no aconseguíren el que els faltava. Vuit anys duraren aquells pactes i governàrem regularment bé, férem coses importants, n’embastàrem d’altres, agradàrem a uns i no a tots i a Silla no va haver-hi ni corrupció, ni mangarrufes.

El pacte que funciona a Espanya m’ha agradat i per a les properes eleccions crec que el millor per a l’Estat, per a algunes autonomies i per a molts municipis, seran els pactes de progrès. Ara bé, hi ha picabaralles i ruptures en el si d’alguns.d’aquests partits. Crec que Sànchez controla bé el PSOE, encara que falta per veure els resultats de les properes eleccions autonòmiques i les reaccions dels barons. Unides-podem, EU, Més i Compromís continuen amb friccions internes i inflamacions de protagonisme, que és el càncer dels partits minoritaris. Sumar encara no se sap. Doncs bé, aconselle que ningú es crega tan ben fet i tan llest com diuen les mares o els espills, això sols s’ho creuen els tontos. Si no es repeteixen els pactes de progrès, l’alternativa serà l’apocalipsi de Feixóo i d’Abascal...