La (no) visita d’Einstein

Aquests dies s’acompleix el centenari de la visita que el cèlebre científic alemany Albert Einstein realitzà, en 1923, a les ciutats de Barcelona, Madrid i Saragossa, una estada que durà al voltant de quatre setmanes i comportà tot tipus de comentaris i anècdotes. D’aquesta manera, sabem que, convidat per la Mancomunitat de Catalunya, el físic arribà en tren a la Ciutat Comtal el 22 de febrer. I que, a més de pronunciar diverses conferències –a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts–, visità la seu del sindicat anarquista CNT –on s’entrevistà amb el secretari nacional, Ángel Pestaña– i el monestir cistercenc de Poblet.

Una setmana després, l’1 de març, Einstein posà rumb a Madrid, on impartí tres ponències més; i on comptà amb un auditori integrat per múltiples personalitats: Santiago Ramón y Cajal, Gregorio Marañón, José Ortega y Gasset... i encara d’altres. De qualsevol manera, tot sembla indicar que, ací i allà, fou tan admirat com incomprés –sobretot, pel comú dels mortals. Així ho assenyala la crònica que, amb posterioritat a una de les xarrades barcelonines, publicà el periodista Joan Colominas Maseras en el diari El Pueblo, en destacar «el aspecto de cansancio que sorprendimos en gran número de caras conocidas, y los suspiros de liberación que exhalaron muchos pechos al oír las palabras finales del inventor de la teoría sobre la relatividad».

València no tingué la sort de gaudir –o d’avorrir-se– amb la presència del savi. I això que, segons la premsa local, el 2 de març el consistori municipal aprovà convidar-lo a passar uns dies entre nosaltres. De fet, fins i tot es publicà que la Ciutat del Túria experimentaria «el orgullo de tener en su seno por algunos días al hombre, tal vez único, que tiene la adhesión y la admiración entusiasta de los intelectuales del mundo entero». Polítics i periodistes devien albergar l’esperança que, en tornar de la «Villa y corte», Einstein s’aturaria –ni que fora per unes hores– a la vora del Micalet. Però aquella històrica fotografia mai no arribà a produir-se. Probablement perquè, després de rodar durant més de vint dies per la península Ibèrica, el científic degué pensar que la distància més curta entre dos punts sempre és una línia recta. I s’estimà més tornar a casa passant per Saragossa.