Una mar fantàstica

Només fa uns dies, els mitjans de comunicació es feien ressò de l’aparició d’una balena davant les costes de Cullera. El cetaci sembla que anava desorientat -potser pels temporals recents en parts de la Mediterrània molt properes al lloc on s’hi trobava el pobre animalet. Això em va fer pensar en com la mar és un espai fantàstic que sempre ens ha atret i, especialment, tot allò que hi ha al seu interior o al seu fons. Des dels tresors enfonsats en naufragis o per la pirateria -que són ara una font inesgotable per als arqueòlegs- fins a la descoberta d’algun dels éssers que i viuen, la mar sempre se’ns mostra misteriosa.

L’atracció per tot allò que prové de la mar ha estat, també, ben present al passat. L’any 1574 -segons refereix Francesc March al Llibre de memòries de la ciutat de València-, un dia 10 del mes de juny «arribà a la playa de la present ciutat de València, junt a la torre de les Salines, un peix molt grandíssim, que es dia Ergana.» L’animal passa a ser descrit de seguida: «tindria de llargària vint alnes, poc més o menys; era blau de color e sens escata alguna e tenia, per lo semblant, de gruixa altres vint alnes poch més o menys. En les parts que estava algun tant escorjat, mostrava la carn molt blanca.» A més, aquell peix, si es trobava allà, era perquè «venia nafrat en lo costat esquerre, de una peça de artilleria». Encara, l’autor ens diu que «veya’s evidentment que era mascle.» El destí de les restes d’aquell animal fou el següent: «Fon fet troços y soterrat, perquè la gran pudor que d’ell exia no causàs algunes malalties. Y asò fon fet a despeses de la ciutat. Y alguns osos de aquell portaren a la cort de sa magestat, ab carros, y a altres parts, per ser cosa tan monstruosa. Y en la primera entrada del real palàcio de la present ciutat y à un hos del dit peix posat en alt, sobre dos barres de fusta que estan clavades en la paret, a la mà esquerre.» L’admiració provocava l’exposició pública. Si actualment encara sentim una fascinació per aquesta mena de «troballes», en el passat originaren una curiositat encara major i, també, de vegades, fins i tot relacions de notícies i algunes arribaren a imprimir-se. Però això és una altra història. Aquell peix molar ara recordat, deixà algunes relíquies i l’anotació de Francesc March, ben afeccionat a prodigis i meravelles, com deixa veure en més d’un episodi de la seua obra.