De gaidó

Es pensa que fer un camí en recte és profitós, ja que es fa més ràpidament. Però, no tot el que es traça linealment és sempre el més rendible ni el que gaudix de major perfecció. S’ha d’entendre que les rutes en la vida estan plenes de revoltes positives o de sendes obliqües amb gran perspectiva. Hi ha una locució adverbial que reivindica la idea. Fa comprendre que no s’ha de buscar en tots els casos les vies rectilínies. Es tracta ‘de gaidó´ o de costat i de les seues formes sinònimes, ‘de gairó’, ‘de gairell’ i ‘de biaix’. També n’hi ha una altra. És la forma ‘de garbí’. M’agradaria que fora més viva al meu poble d’Estivella, perquè s’hi troba la muntanya amb eixe nom.

Mirant ‘de gaidó’ s’entén i veu millor la política. Les persones polítiques no solen expressar les veritats en recte. A voltes, les diuen de costat perquè no es vegen. Crec que és així com cal mirar la moció de censura plantejada per un partit d’extrema dreta a través d’un destacat economista. No cal estranyar-se. En la història, s’ha comprovat que l’integrisme polític conservador s’ha burlat de la democràcia per a arribar a l’autoritarisme. Ha jugat amb la tolerància i la llibertat per a expulsar del poder i de la societat els qui no pensen igual.

També, cal mirar ‘de gaidó’ les desmesurades concentracions falleres i sobretot reflexionar. Eixa situació no ajuda a la sostenibilitat ni al bon manteniment de l’espai públic. Potser, caldria filtrar allò que no és propi d’este patrimoni immaterial de la humanitat, quedar-se amb l’essència i només amb les concentracions més sostenibles.

Estos dies he tornat a la casa de Joan Fuster dirigida amb cura per Salvador Ortells. Fou un intel·lectual valencià únic. Crec que molta gent ha estudiat les seues paraules en recte i s’ha perdut la possibilitat de llegir-les ‘de gaidó’. Eixe mètode ajuda a entendre de manera transversal el ric i lúcid discurs fusterià. Dels seus escrits, destacaria especialment la provocació i l’heterodòxia. El primer ingredient espenta a reaccionar cada dia des del pensament. El segon convida a comprendre que la realitat pot interpretar-se en cada moment de moltes formes.

En definitiva, no tinguem por de mirar o caminar ‘de gaidó’. La recta no sempre és el camí més curt ni la millor estratègia per a complir reptes.