"En gros"

Lluís Mesa

Lluís Mesa

Sentim sovint molts comentaris poc contrastats, dits a la lleugera i sense comparar les fonts i els detalls. Quan ens trobem amb declaracions d’eixe estil, en les quals s’explica un fet a grans trets, sense descriure’l, podem emprar la locució «en gros» o els seus sinònims «a l’engròs» o «a orri». També té un ús comercial.

Pot referir-se a la venda d’un producte en gran quantitat o sense envasar, és a dir «a granel». Novament, la campanya electoral aprofitarà per a parlar del valencià «en gros». Hi haurà partits que voldran reivindicar-lo superficialment i com a reclam polític, sense realment creure que cal millorar-ne l’ús social. La veritat és que no anem massa bé.

Esta setmana estava en una clínica dental. En la consulta del costat, atenien un pacient valencianoparlant. De sobte, este digué a la doctora Cortés que li contestara en castellà perquè parlava, segons ell, un valencià diferent del seu. L’odontòloga, la qual feia l’esforç de parlar el nostre idioma i que l’havia pres a Alcoi, es quedà bocabadada. Si els parlants no ens respectem entre nosaltres, poc ens respectaran.

Sort que encara hi ha persones com Maria Rico, participant del concurs «Atrapa’m si pots». Ella en 15 mesos va aprendre valencià. Diu que és una de les majors herències que podem deixar. Eixa dona d’Elda, originària de Castella – la Manxa, va estar exempta de l’aprenentatge del valencià en l’escola. Ara se’l valora. Un bon exemple per a pensar. Trobe que els llibres tampoc hem de llegir-los «en gros». No podem quedar-nos exclusivament en la línia argumental sinó amb tot el que brolla. Llegint dos voltes seguides Mireia de Puri Macarell podria quedar-me, justificadament, amb el concepte de la histèria o amb la recuperació del psicòleg Lluís Simarro. Tanmateix, em quede amb la reivindicació de Lilith, la primera dona d’Adam, i model de dona repudiat pel patriarcat per no ser submisa.

Trobe que cada vegada hauríem de comprar més «en gros». No es tracta solament d’adquirir majors quantitats per a gastar sinó d’evitar els nombrosos envasos propis de la venda «al detall». La sostenibilitat està en mans de les grans empreses però també depén de les nostres actituds. Podem fer més del que pensem. En definitiva, no perdem la genuïnitat que ens proporciona «en gros». Tanmateix, no deixem que la pols d’un objecte ens amague la seua essència.

Suscríbete para seguir leyendo