Ferir

Recorde un anunci de turisme de la Rioja, «La tierra con nombre de vino». Em va fer gràcia perquè era tot just el contrari. De fet, si recorden vostés l'exemple clàssic de la metonímia, del lloc per allò que s'hi fa, era: «Em bec un rioja». Quan passe pel Genovés, tinc la mateixa sensació: com si el poble tinguera el nom del pilotari, de Paco Cabanes Pastor i no al revés.

Dissabte, al MUMA d'Alzira, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua convocava especialistes en pilota valenciana, professors de la Càtedra de Pilota de la Universitat de València, periodistes esportius, sociòlegs, pilotàries, professorat d'Educació Física i de Valencià per a reflexionar sobre la terminologia de la pilota, els reptes que plantegen les noves modalitats i la millor manera de representar el paper de les dones, clau en l'espenta actual de l'esport. El matí fou intens i aclaridor, tot un desafiament, com les millors partides.

La pilota és el nostre esport més genuí; després de la llengua, potser el tret que més ens identifica com a poble. Com la música en valencià, s'ha mostrat un espai amable per a qui vol començar a parlar en la nostra llengua. El món de la pilota és monolingüe, potser l'únic que queda. I és també un element d'integració per als nouvinguts, les lligues infantils igual que la Pilota a l'escola són ocasions d'or per acollir en valencià i fer-los sentir part del poble. Blava o roja, no hi ha faixa forastera.

Les paraules de la pilota han passat al vocabulari comú, especialment expressions com «Va de bo!», «estar a quinze i ratlla i la pilota encalada», «anar-se'n (o gastar-s'ho) tot en pilotes i marxadors», «tindre la cara folrada de vaqueta»... Algunes, com «home bo», han traspassat el límit de l'esport per oferir-se com a alternativa a la figura del «defensor del poble» i ara, en un àmbit d'ús i l'altre, mereix un pensament sobre la flexió en femení.

Ferir, «colpejar o impulsar la pilota per a posar-la en joc amb l'obligació de col·locar-la dins del dau» és un dels mots més representatius de la pilota. L'escultura de «Lo feridor» d'Ignasi Pinazo (fill de Pinazo Camarlench, el gran pintor) em saluda cada dia en entrar al palau de la Batlia, on treballe. Un pilotari ferint, l'única ferida que no cou.

Suscríbete para seguir leyendo