Tribuna

De terra endins, de mar enllà

Josep L. Pitarch

Josep L. Pitarch

Quan Llach cantava venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà… ens commovíem, més que quan rotundament proclamàvem: ni França, ni Espanya, Països Catalans. El nostre nord començava més amunt dels Pirineus, i el sud, des del Baix Segura, la terra endins, amb la franja de Ponent i les fites indefinides d’aragonesos, castellano-manxecs i murcians; finalment la mar enllà eren les Balears i l’Alguer. Aquest era i és el nostre món, la terra i la gent que estimem, amb els quals formem una nació. Fora hi ha les nacions veïnes, molt estimades, però on ja no hi som nosaltres; amb tots els respectes. Avui, a l’hora d’escriure aquesta columna, he tingut aquest capficament geogràfico-nacionalista, perquè per raons personals vaig a passar temporades, mar enllà, a Mallorca. Sempre va bé canviar d’aires i d’aigües, però ho faig per estar amb la família. Intentaré mantenir aquesta columna quinzenal contant coses de ses illes als valencians; i allà, escriure als illencs dels valencians, si hi trobe la mateixa acollida al Diari de Mallorca que ací, al Levante.

La història no ens ha estat molt favorable (vae victis, ai dels vençuts, que deien els romans) i per això ens han fet més vies de comunicació amb Espanya que no entre nosaltres mateix i ens és més fàcil anar de València a Madrid, que a Barcelona, o a Mallorca, i no tenim l’imprescindible corredor mediterrani. Constitucionalment estem obligats a saber castellà, però saber la nostra llengua només és una devoció. Per a nosaltres, l’Estat ens resulta ruïnós, perquè aportem més que ningú a l’erari públic, però en rebem manco. Totes les televisions i emissores espanyoles ens envaeïxen, però no podem connectar-nos amb les televisions catalanes i balears. Les ‘autoritats’ i, lamentablement, alguns ciutadans, sols parlen castellà i alguns intenten obligar-nos a fer-ho: aquí habla en castellano. La prova de l’ou és l’himno d’ofrenar noves glòries a Espanya, que sols cantem nosaltres i cap altra autonomia (ni Madrid!), són tan derrotistes. Vull dir que continuem tan malament com sempre, i a les Illes passa el mateix. Fuster deia que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres, així que en les pròximes eleccions hem de votar els nostres partits perquè defensen els nostres interessos; als carpetovetònics devem dir-los, com Raimon: nosaltres no som d’eixe món, perquè el nostre ni és millor ni pitjor que el vostre, però és el nostre.

Suscríbete para seguir leyendo