A deshora

Lluís Mesa

Lluís Mesa

Més d’una vegada hem tingut la sensació de no haver actuat en el moment que tocava o d’haver dit paraules que no eren les més adequades. No sempre controlem amb la raó tot el que volem dir o fer. És propi de la humanitat improvisar i errar. Hi ha una locució que, quan es pronuncia, ens ajuda a tindre en compte que inadequats són alguns actes o vocables. Es tracta de l’expressió «a deshora» o «a deshores». Amb ella, clamem a la inoportunitat o indiquem que hem actuat fora de l’hora o del moment apropiat. Sincerament, trobe que està fet «a deshora» la censura actual d’un llibre, per benintencionada que es realitze. Ho dic pensant en la reedició de la rondalla Peret d’Enric Valor. No som ningú per a dir el que no cal escriure. Si de cas, tenim poder per a no llegir i deixar en l’oblit el que no ens agrada o ens fa mal. Potser hem de pensar que no totes les línies s’escriuen en els mateixos contextos.

Hi ha actes públics que, per respectables que siguen, un té la sensació que es fan «a deshora» del temps que vivim, malgrat que siguen aplaudits. Un n’és la coronació del rei del Regne Unit. No em xoca el ritual ni les cerimònies antigues. Tal vegada és bonic rememorar contes de fades i de cavallers. Però, el fet que el cap d’un estat occidental avançat es reverencie a Déu per a governar no reflectix la clara separació del poder polític i religiós. Mirant eixa cerimònia, costa d’entendre les línies dels Evangelis que diuen que cal donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.

 La justícia continua actuant «a deshora». Resulta inaudit que isca ara una sentència favorable al recurs realitzat a la llei de l’avortament realitzada pel president Rodríguez Zapatero, quan esta fa no res s’acaba de modificar. Recentment, he viscut una incomprensible reacció «a deshora». Havia quedat fa un mes per a gravar una entrevista literària a l’escriptor J.R.Barat. Després d’una hora de compartir missatges i recordar-li que estava esperant-lo, em digué que no podia arribar a temps perquè estava a Torrevella. En definitiva, no importa fer res «a deshora», mentrimentres siguem conscients que ho fem així. L’actitud més inoportuna és aquella que enerva el nostre l’esperit i no corregim.