Crema de llibres

L’amiga i companya Ana R. Calero, que és especialista en literatura alemanya, em fa notar que el dimecres passat s’acompliren 90 anys de la crema massiva de llibres que impulsà el nazisme tan sols tres mesos després de l’arribada al poder d’Adolf Hitler. Així, durant la nit del 10 de maig de 1933 milers de persones –estudiants, professors i membres del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany, en la seua major part– formaren, al llarg de 22 ciutats universitàries, múltiples pires incendiàries que varen ser alimentades amb més de 25.000 volums.

Encara que el govern intentà fer creure que era un gest improvisat, de seguida s’evidencià que es tractava d’una etapa més de l’anomenada «Acció contra l’esperit antialemany», que havia sigut dissenyada i coordinada per Joseph Goebbels, ministre de propaganda; i que tenia com a un dels objectius principals iniciar la persecució d’obres i persones que, bé per la seua condició de jueus, bé per la seua ideologia, resultaven incòmodes per al nou règim. En aquest sentit, resulta oportú recordar que, un segle abans, el poeta Heinrich Heine, originari de Düsseldorf, havia escrit que «allà on es cremen llibres, s’acaben cremant persones».

D’aquesta manera, l’acció s’inicià a mitjan mes d’abril amb una crida a denunciar docents susceptibles de: ser jueus; simpatitzar amb el pensament comunista; haver insultat el Führer; o seguir un mètode científic presidit per punts de vista liberals i/o pacifistes. I continuà, dies després, amb l’anomenada «recollida de literatura decadent», que promogué la retirada de llibres catalogats com a perjudicials, i en què cada estudiant devia «esporgar» el màxim número possible de biblioteques públiques i privades. Aquella trista nit varen ser víctimes del foc les obres de vora un centenar d’intel·lectuals de la talla d’Albert Einstein, Erich Maria Remarque, Bertolt Brecht, Thomas Mann, Rosa Luxemburg, Ernest Hemingway, Sigmund Freud, Stefan Zweig, Arthur Schnitzler... la majoria dels quals no patiren perjudicis físics perquè feia mesos que, davant les creixents tensions socials que precediren el triomf nazi, havien optat per l’exili. 

Als fanàtics, ja ho sabem, no els interessa raonar; i allò no fou nihil novum que, amb anterioritat, no haguera posat en pràctica la Inquisició. O que, més a prop dels nostres dies, no perseguiren els qui varen atemptar amb bomba contra Joan Fuster (que en 1963 fou cremat en efígie) i Manuel Sanchis Guarner.