A hora horada

No sé què passa, però ens passem gran part dels dies actuant acceleradament. En algunes ocasions, és perquè no ens organitzem bé i unes altres perquè vivim al límit. Trobe que esta és una de les causes que ataca la nostra salut. Així que, és normal que entre nosaltres estiga present la locució de manera ‘a hora horada’ i el seu sinònim ‘en l’últim moment’. Tot i que per a Eugeni S. Reig inicialment definia l’hora puntual o que Coromines deia que ‘horada’ no duia hac, la realitat és que pronunciem l’expressió quan una acció es realitza quasi fent tard.

Eixa és la sensació que tinc de l’actuació de la classe governant en arribar la campanya electoral. Fan moltes accions ‘a hora horada’, amb la intenció que l’electorat els vote. No sé si han pensat que les electores i els electors no necessiten unes actuacions una miqueta infantils. M’ha fet gràcia com últimament en el meu poble uns panells culturals que no hi ha manera que netejaren, ara, sobtosament, estan nets. Coses de la política, supose. L’altre dia va ser el centenari de la coronació de la Mare de Déu dels desemparats. Fou una data per a les vivències religioses, i per a actualitzar la història i els sentiments de la ciutat. Del meu testimoniatge, em quede amb l’escena de l’arribada l’acte ‘a hora horada’ de l’alcalde Joan Ribo. Potser ho va fer per a evitar conflictes amb els qui no saben conviure amb les diferències i respectar-les. Els xiulits i paraules agres que li va dir una minoria no era la millor manera de celebrar un acte ple de significat. Sortosament, l’actuació del clergat demanant respecte fou encertada. Els agressors i les agressores verbals de segur que no eren conscients que la imatge mariana és també un símbol del Segle d’Or valencià que ha perviscut. Suposa el reflex de l’esplendor d’una llengua. Eixe és el motiu pel qual la societat sempre s’ha dirigit a ella en valencià. També és d’agrair que ‘a hora horada’ se li posarà el Jesús original, obra d’Ignasi Vergara, col·loquialment conegut com “el Bovet”. Recuperant-lo es feia més íntegra i inclusiva la talla.

En definitiva, intentem no abusar de la locució ‘a hora horada’ i de tot l’estrés que ens suposa fer-la realitat. No mesurem el temps per la velocitat aconseguida sinó pels moments gaudits.