Poden despreciar, traïcionar i fer sangues?

En estes columnetes he reivindicat que es consideren normatives moltes paraules que no tenien o tenen eixa consideració. En alguns casos, com ara «metja», «a la redor», «rellevar» (com a ‘descompte, rebaixa de preu’) i alguna altra, ara ja tenen caràcter normatiu. Fa dos setmanes sol·licitava que les paraules registrades en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, però no en el Diccionari normatiu valencià, també foren incloses en les pàgines d’este, com a totalment normatives. En citava set d’eixes paraules «oficioses»: «despreciar», «garaig», «lladrit», «tapó», «tonellada», «traïcionar», «tuberia». Una lectora, Mari Lisa, funcionària municipal, entesa en esta llengua, em mostra la seua sorpresa, i també una certa indignació, que alguna d’eixes paraules no les registre encara el nostre diccionari normatiu, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Recorda haver llegit en esta columneta les meues peticions per a que eixes veus figuren en els diccionaris de referència com a vocables perfectament usables. I recorda també haver rebut una bona reprovació en un examen, de fa uns pocs anys, del Superior de valencià, per haver emprat el verb «traïcionar», i quedar-se en blanc per no recordar que en valencià «correcte» és «trair», segons li va aclarir l’examinadora. «Trair» és un dels molts exemples de paraules normatives, per tant, «correctes», que ningú (valencianoparlant) diu, i la que tots diem, «traïcionar», no és normativa, per tant, «incorrecta», segons, el Salt.usu i altres fòrums guardians de les essències idiomàtiques. Em comenta, burlona, que no sent molts lladrucs, sinó lladrits, i que les tuberies i el tapons són necessaris ara mateix, sense que hi haja necessitat d’abandonar els sinònims «canonades» i «taps». I una paraula que no s’usa molt, però potser caldria revivar-la, és «sanga», veu pròpia de la parla valenciana, ‘excavació llarga i estreta que es fa en terra per a posar els fonaments per a una paret, un mur o per a altres finalitats’, «Han obert una sanga que travessa tot el carrer, i no podem arribar amb el cotxe a casa nostra». La registra el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. També la inclou el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV, però no el Diccionari normatiu valencià, per ara. La veu «sanga» no ha tingut fortuna en el valencià elitiste, que va promocionar la forma «rasa», inusual en la parla valenciana i en la catalana perifèrica. El resultat de marginar i ocultar «sanga» i preferir «rasa» ha sigut potenciar la castellana «zanja» en la parla col·loquial valenciana. A vegades, fugint del foc dels mal dits dialectalismes, caem en les brases de castellanismes innecessaris. De la llista apuntada al principi, tenim «despreciar», absent de l’edén normatiu, però omnipresent en la nostra parla, i usat per escriptors i lingüistes, com Josep Esplugues, José Escrig, Josep Giner, Miquel Adlert, Joaquim Martí Mestre, Jordi Colomina i altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. I present en el Diccionari català-valencià-balear i en el Diccionari de sinònims, antònims i idees afins (Bromera-Lacreu). Si podem «apreciar», també hem de poder «despreciar», almenys, dir-ho i escriure-ho. No els sembla?

Suscríbete para seguir leyendo