La poeta a Nova York

El Lisboa ha tornat a omplir-se de nou per la presentació d’un poemari, demostrant que la cultura real està molt més viva del que transmet l’oficialitat rampant i obrint un camí per molts altres cafés i locals. Dijous, Àngels Gregori va aplegar el públic més variat, plural i divers que s’ha vist mai a València en anys. Mèrit de la poeta, i acadèmica, però sobretot dels seus versos, una finestra d’aire fresc. A més dels tres dels millors novel·listes del moment, Raquel Ricart, Manuel Baixauli i Joan Benesiu, junt amb Jaume Pérez Muntaner i Joan Francesc Mira, també estaven Carmen Amoraga, Jaime Siles, l’artista Carmen Calvo i mitja a Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb la presidenta Verònica Cantó. María José Muñoz Peirats, el popular cuiner Jordi Morera o l’exjugadora de bàsquet Anna Gómez i un grapat d’amics lletraferits de Gregori de tota procedència i caràcter, en una sessió única de festa literària inigualable, com els poemes de Jazz, un passeig urbanita d’impunitats viscudes, amb parada i fonda a Nova York. Igual que el jazz és una de les formes musicals més originals, la literatura fa viatjar per tot el món només passant pàgines, i la poesia a més és capaç de transportar els sons i olors més especials.

El títol del llibre és una invitació de benvinguda a una improvisació on la poeta reclama que el lector siga un element actiu més de la sessió poètica. Però més que una ressenya literària cal ressaltar com l’Àngels Gregori obre la porta del Cap i Casal i s’instal·la al saló de Ciutat Vella junt amb la millor generació, que lluny d’adamismes, reconeix el valor del treball fet per davant i que sabent escoltar, fa la seua amb una solvència exquisida amb l’única hipoteca de l’honestedat. Una gestora d’emocions capaç de fer ressonar el sentit de la raó allà on va, a la institució on està i a la que hauria d’estar ja des del curs vinent.

Que una escriptora cosmopolita d’Oliva, que narra Nova York com García Lorca ho va fer fa un segle, no estiga ensenyat literatura a la UV, parla molt de la deriva llorentinista.

Suscríbete para seguir leyendo