Ara per ara

En algunes circumstàncies, toca definir el que passa rotundament i amb la inseguretat de no conéixer que pot succeir demà. A voltes, passen realitats que ens deixen bocabadats perquè no teníem la seguretat que ocorregueren. Tampoc no sabem les conseqüències que estes tindran. Per a eixos casos, comptem amb una locució per la qual tinc especial simpatia: ‘ara per ara’. Amb ella, s’esmenta una acció que succeïx en el moment en el qual s’està parlant, però amb un matís d’incertesa. En pronunciar-la, indiquem que no ens atrevim a dir que passarà en un futur. Un bon sinònim n’és ‘ara com ara’.

En esta setmana, l’expressió pot emprar-se especialment. ‘Ara per ara’ governa Espanya Pedro Sánchez. Tanmateix, no podem atrevir-nos a indicar amb rotunditat qui serà el president del govern després del 23 de juliol. La marea VoxPopular avança per la suma de diferents partits, com va passar anteriorment amb l’aliança de les forces progressistes que han perdut. Malgrat l’evidència, no m’atrevisc a pronosticar els resultats. Sánchez es caracteritza per ressorgir i guanyar, quan tot pareix perdut. L’únic que puc afirmar és que sortosament no han tornat les majories absolutes d’una força política ni el bipartidisme.

També sabem que ‘ara per ara’ el bloc de les dretes ha guanyat en el territori valencià. Però, encara és una incògnita com revertiran el que han fet els governs progressistes. Mire amb preocupació. Reconec que amb certa tristor. La vendetta dels guanyadors i les guanyadores fa, a voltes, canviar polítiques positives simplement per a mostrar que són diferents. Pense en les millores socials i educatives adquirides i en l’ús públic del valencià. Veig com s’ha potenciat intensament la cultura festiva al Cap i Casal. Mire la part positiva d’estos anys i no soc capaç de pronosticar tot el que canviarà. Ho faig amb incertesa.

En el meu poble ‘ara per ara’ una candidatura independent governarà perquè ha superat els grans partits. M’agraden les accions en les quals David guanya a Goliat. Aquelles que se somien són sempre les més fortes. Trobe que la humilitat i el treball de Francesc Mateu és la fórmula que l’ha fet arribar a l’alcaldia.

En definitiva, ‘ara per ara’ és una locució que ens fa entendre el que passa però amb honestedat. Mirem amb incertesa el futur des de la seguretat que proporciona la creença en els nostres ideals.