Perdre i més perdre

Supose que influït per la filmografia anglosaxona i nòrdica, no esperava que la mateixa nit electoral dimitira algú, però sí dilluns o dimarts, encara que fora en futur imperfet del subjuntiu. Cinc dies després és com si no haguera passat res. Igual que una ressaca de boda, quan perjures que mai més tornaràs a beure ginebra perfumada, promesa que oblides només reps la invitació de la pròxima. No entenc perquè la gent continua casant-se, però això és un altre tema. Els botànics (socialistes, compromisaires i podemites) han perdut, i no sols no han fet propòsit d’esmena, és que estan disposats a ocupar els seus seients a l’oposició, en un acte d’asimptomatisme electoral difícil de qualificar, i de pas menyspreant a milers de valencians que es van quedar a casa per no votar-los.

Mentre no s’ajunten en cadires en cercle i diguen en veu alta: «soc botànic, i he perdut», serà molt difícil la teràpia, que per funcionar no ha de ser col·lectiva, més aviat individualitzada. O poden continuar vivint en la ficció digital combinada amb l’assessoria il·luminada amb tocs vaticanistes. Però no estranya, perquè alguns dels actors de la derrota de 1995 estan encara en actiu, així que venen uns quants lustres de socialdemocràcia insípida i incolora només preocupada per ocupar càrrecs remunerats, ja que les noves generacions d’adamistes no tenen ni ofici, ni benefici. Els de Compro també entraran en una espiral perfecta entre el comboi i el brilli-brilli, una suma que en resta molt.

Durant la campanya m’he cansat de preguntar a botànics de tota condició que em digueren cinc ‘piràmides’ dels seus vuit anys de gestió. A tots els pillava amb el pas canviat, i després de pensar apuntaven la bona gestió, els bono-llibres, els descomptes en el transport i la gigafactoria. Ningú arribava al cinc, i tres són pura gestió i la quarta un projecte a anys vista. Perquè si planteges tot el teu futur a «Gürtel o Volkswagen», i les urnes diuen que Gürtel, tens un problema greu. A més d’una evidència que has fet més gestió que política. La resta, enganyifes.

Suscríbete para seguir leyendo