A força del trellat
Des de fora, hi ha qui pensa que un gimnàs és un indret bulliciós ple de goliats de braços i cuixes embotits, de gegantes d’esquena quadrada com una pantalla de cinema, de sorolls de barres i bandes elàstiques. De molt de crit i poc d’enteniment. No sé si hi ha cap lloc així; jo, el que conec, és ben diferent.
A l’entrada del gimnàs del meu barri, unes fotos d’esportistes en ple rendiment, amb un somriure d’orella a orella, semblen voler incitar-nos a entrar en aquell regne. Tot ens suggereix que no ens quedem a la porta del que podria ser un canvi agraït en la nostra existència. A l’interior, la sala de màquines està extremadament concorreguda, tal vegada més del que els mateixos usuaris desitjarien, però és que la calor ja ens saluda a colps de ventall, i els cossos comencen a remuntar la peresa hivernal i a reclamar posar-se al dia.
Pertot arreu, i només visible als ulls dels habituals del gimnàs, es dibuixa l’ombra d’una paraula de set lletres, que conforma el programa de vida que sosté el lloc: TRELLAT. Perquè aquesta ve a ser la recomanació permanent de Carles, instructor, assessor, conversador excel·lent i esperit impulsor d’aquest territori. La seua narració està farcida de bíceps i tríceps, de bicicletes el·líptiques i de cintes de córrer, però també d’ànims i de crida a la responsabilitat. Les persones que acudeixen al local saben que han d’estar disposades a l’esforç, a un esforç contingut i continu, per atényer la meta a la qual aspiren. Així i tot, ens proposa Carles, aquest sacrifici s’ha de treballar des de la intel·ligència i l’autoprotecció. No podem maltractar el nostre cos si el que volem, justament, és gaudir-ne. Per arribar a aquesta conclusió, cada persona ha d’aprendre a conéixer-se, a visitar-se ben endins, allà on naixen l’autoestima, l’orgull i l’empatia, per a esbrinar com defugir la comparativa reiterativa amb altres esquelets i altres actituds, i recrear-se en els seus propis avanços.
Comença una de les classes de la setmana. El jove monitor va ordenant els exercicis i marcant-ne el ritme; l’alumnat brega tant com pot. Hi ha música, suor i riures. I una xicoteta victòria més a afegir a la pròpia biografia.
