Només han fet falta dos generacions

Diuen els experts que només fa falta el decurs de quatre generacions per tal que un fet traumàtic caiga completament en l'oblit. D'aquesta manera, per exemple, els dolorosos efectes de traumes tan esgarrifosos com els que provoca una guerra, qualsevol guerra, a penes els tindrien en consideració els besnets i besnetes d'aquelles persones que les van viure o, millor dit, sobreviure. Ja no tenen els testimonis directes que els conten l'horror en què esdevé l'ésser humà en certes situacions. però, a més a més, no intenten tampoc saber ni comprendre què va passar ni les conseqüències que sobre tots i totes tenen certes actuacions i comportaments violents. D'ací que, ciclicament, ens trobem tropessant amb la mateixa pedra i oblidem que no fa encara ni un segle que Espanya i Europa es dessagnaven per culpa de la bogeria del feixisme, el populisme o l'autoritarisme.

Sobre tot això pensava fa uns dies quan un covid inesperat després de la nit electoral em va tombar sense compassió. Paracetamol i sofà per a combatre la febra, el dolor muscular i uns calfreds que, al final, qui escriu ja no sap d'on venen, si del virus que va ser capaç de parar un món sencer en forma de pandèmia o d'uns resultats electorals que han convertit la ultradreta de Vox en peça clau de la governabilitat de molts governs locals i qui sap sinó també de l'autonòmic valencià.

No fa encara ni un segle que Espanya i Europa es dessagnaven per culpa de la bogeria del feixisme, el populisme o l'autoritarisme.

Siga com siga, he de confessar que em va sorprendre d'una manera aclaparadora la resposta de molts familiars i amics en dir-los que tenia covid. 'Això ja no existeix', 'Quina cosa més estranya', 'De veres? Però això no ha desaparegut?' com si foren un record ancestral i no un fet recent l'ús de passaports covid, mascaretes, límits d'aforament i distàncies de seguretat. Fins i tot una amiga de tota la vida es va pensar, generant-me un desconcert màxim amb la seua resposta, ho he de confessar, que la foto del test que li enviava era la d'un test d'embaràs! Absolutament sobrepassada per les reaccions alienes vaig pensar com de lleugera i fràgil és la memòria humana i, per tant, com de perillosa és la seua absència també. Sense recordar tot el que hem passat, tot el que hem viscut, com podrem evitar que torne a succeir passats uns anys? Serem capaços d'arribar a les quatre generacions o ho llançarem tot per la finestra molt abans?

La pregunta que em feia és adequada per a un munt de qüestions. Per exemple, les recents eleccions municipals i autonòmiques. Encara no fa 50 anys que el dictador Franco moria al llit després de passar a navalla a mig país en una guerra civil, però sobretot, en una terrible dictadura posterior farcida d'afusellaments quan la ultradreta no sols arriba a les institucions valencianes sinó que, a més a més, les governarà. L'extrema dreta triada per una gran part de la ciutadania per tal que decidisca i legisle les nostres vides. Fruït de la voluntat popular! Si el meu besavi Faustino o el meu oncle Manuel s'alçaren de la tomba es preguntarien, no sense una gran i comprensible amargor, per a què exactament va servir que donaren la seua vida a favor de la lluita democràtica, d'un país amb més drets per a tots i menys privilegis per a uns pocs.

Identifican a "don Paco", el maestro fusilado en Paterna que volverá a Bellreguard

El valencià i les dones

Però bo, la valenciana serà ara la primera comunitat autònoma, junt amb la Balear, amb dues llengües oficials amb polítiques impulsades o sostingudes per regidors i diputats d'ideologia d'extrema dreta.I cap a la llengua van les seues primeres amenaces públiques. Darrere en van moltes més com totes aquelles que signifiquen drets per a les dones. Qualsevol dret, per a qualsevol dona. Però això, ja ho sabíem, no? Nosaltres i tots els partits que es presentaven a les eleccions. Per això no puc deixar de lamentar que, amb tanta campanya i precampanya, hagen sigut tan pocs els moments en què algú haja alçat la veu per enumerar tot el que perdrem de tot allò que tant ha costat d'aconseguir. Memòria democràtica, foment de la igualtat, ajudes a les rendes més baixes, foment de l'ocupació, polítiques mediambientals...Conceptes que haurien de ser transversals en la majoria de partits polítics, però que alguns, dissortadament, rebutgen de pla. I estos, senyores i senyors lectors, acaben d'arribar als nostres governs. Diuen que fa falta quatre generacions per oblidar fets traumàtics. A nosaltres, ens han calgut només que dos.