Missió possible

Feia anys que no recordava un estiu d’estrenes de grans produccions, un temps on fins ara les ‘majors’ aprofitaven per a explotar el que es coneix com a cinema familiar, que mai he sabut ben bé que vol dir, perquè encara que existeix el cinema estrany, no és l’altra cara de la moneda, i a tot allò que no té un antònim clar, no li preste massa atenció. Manies a banda, la coincidència en la cartellera de les pel·lícules ‘Indiana Jones y el dial del destino’, ‘Misión: Imposible, sentencia mortal. Parte I’, ‘Oppenheimer’, i ‘Barbie’ es presenta com una oportunitat refrescant per tornar a les sales. Ja he vist les dues primeres, i mentre la d’Indi està entretinguda tot i no superar cap de la saga anterior, la de Tom Cruise és un bunyol infumable, i com no tinc gens d’interés en l’onada rosa, fie tot el meu cinema d’estiu a la història d’un dels pares de la bomba atòmica.

Més enllà de gustos cinematogràfics, sembla que Hollywood reviscola el gran format, després d’uns anys centrats en el ‘streaming’, que ha acabat en una tal sobreexplotació que ara resulta més fàcil alçar-se del sofà. Sense cap pretensió científica, ni molt menys demoscòpica, puc assegurar que el meu entorn més seriòfil està fart del baix nivell de l’oferta, i ara només busca pelis. La moda de l’oci és així, que diria aquell, però el cinema ha sobreviscut al vídeo, i va camí de fer el mateix amb la televisió. Tampoc la potent indústria audiovisual va acabar amb el teatre, i molt menys la producció digital amb els diaris de paper, ni llibres. El mercat s’encarregarà d’ordenar-ho tot, però ha quedat demostrat que hi ha espai per a tots.

Ara falta saber com acabarà això de les xarxes asocials quan deixen de ser debades. El primer pas del pardal a la X demostra que tot va en la direcció del pagament, com no podia ser d’una altra manera, malgrat l’esforç propagandístic dels capitalistes àcrates, que més d’un oxímoron de manual és una missió impossible més creïble que les patètiques escenes de les escenes de la baralla dalt del tren. Tot un cònsol, pels lletraferits, que una gran part del rodatge haja estat a Noruega.

Suscríbete para seguir leyendo