Ens ha deixat José Alcañiz, amic de molts i destacat arxiver faller

En el món de les falles els sorolls, la música i els actes públics són una part important. Però, darrere de la consolidació de la festa, hi ha hagut persones silencioses o silenciades que han realitzat molt per la seua valoració, encara que en faltar s’esfumen de la memòria de gran part de les persones que estimen la tradició fallera. El raonament introductori ve a compte que feia uns dies ens deixava José Alcañiz. Per a diverses generacions, no dirà massa. Per a alguns altres que estem creixent en anys, va ser un referent. Per als qui ja han crescut molt, fou un company faller més. Per a tots i totes, especialment per als qui no diu res, m’agradaria dedicar esta reflexió.

Pepe Alcañiz va ser dels pocs interessats a protegir un autèntic arxiu faller públic, en moments en els quals la societat fallera no s’ho plantejava. Va fer l’impossible i el possible per preservar-lo. Entre els anys 1974 i 1993, s’encarregà de l’Arxiu de Junta Central Fallera (JCF). Es va preocupar que no es deteriorara el que hi havia. L’espai assignat no reunia les millors condicions, però amb el seu esforç va subsistir. Ara, vivim envoltats de moltes persones que es consideren col·leccionistes o estudiosos. Tanmateix, en els anys 70, tot era diferent. Pocs s’emocionaven amb eixe quefer. Pensaven que aquell treball no resultava massa important. També va seguir el projecte de l’estimat Josep Alarte de potenciar el Museu Faller de València. Era un enamorat de la festa i de la seua història. S’apassionava per les festes tradicionals i per la cultura festiva en general de la ciutat. Va participar de la creació del grup de Mecha, dedicat a la recuperació de la festa del Corpus. Formà part de l’equip creat pel Levante-EMV per a publicar el llibre per fascicles “Historia de las Fallas” Finalment, cal destacar que s’encarregà dels continguts literaris dels Llibre Oficial Faller. Especialment, s’ha d’esmentar el dedicat al 50 aniversari de Junta Central Fallera el 1989. Un any abans havia comissariat l’exposició «La festa de les Falles. Que gran!», que es va muntar a la Llotja de València. La recorde especialment perquè em va obrir els ulls per a conéixer les falles d’una altra manera.

Els meus primers records personals em venen quan vaig fundar en companyia de Josep-Lluís Marín, i uns altres, la falla Universitat Vella. De seguida, ens vincularem amb les persones preocupades per la història fallera. La relació familiar del company Marín ens va permetre arribar fins a ell perquè ens aconsellara. Alcañiz ens orientà per a realitzar l’exposició que llavors férem a la sala de la Nau. En aquell temps, decidiren nomenar-lo Conseller d’Honor, amb uns altres prestigiosos estudiosos, en homenatge a la seua trajectòria. Des de llavors, vam compartir diversos moments, especialment dins l’Associació d’Estudis Fallers de la qual formàvem part. Encara que no ens veien molt últimament, ens agradava xarrar i passar revista a l’evolució fallera i a la història de la festa. L’he guardat sempre estima i l’he considerat com un pioner en la tasca de consolidar els arxius fallers, amb uns pocs més. Prenia en compte les seues reflexions i valoracions, no exemptes de l’estil directe que el caracteritzava.

M’entristix que l’hàgem perdut, però sobretot em faria sentir mal que s’oblidara el seu nom i la trajectòria que va protagonitzar. Desitge que les entitats falleres el recorden. Es mereixeria que alguna sala del Museu Faller o que fins i tot l’Arxiu de Junta Central Fallera portara el seu nom. M’agradaria que les autoritats municipals ho valoraren. Elles són responsables que es tinga en compte una persona sense la qual eixe arxiu no seria el mateix que és hui.

En definitiva, ens ha deixat Pepe, un amic de molts i un referent sense el qual potser l’Arxiu de JCF no haguera subsistit. El seu treball en el camp de la investigació i la publicació fallera ha sigut impagable. Confiem que, des de l’ajuntament de València i des de la Junta Central Fallera, el recorden i homenatgen com cal. Gràcies Pepe per la teua amistat i la dedicació a la festa.