No tingam a ningú entravessat ni ennuegat

Fa unes poques setmanes vam poder llegir en la informació escrita de la televisió valenciana i en alguna altre mitjàt, segurament copiat del primer, que «Un xiquet de 22 mesos està ingressat en l’Hospital la Fe de València, amb pronòstic reservat, després d’ennuegar-se aquest dilluns en una guarderia de la ciutat». L’endemà la informació era «El menor roman ingressat amb pronòstic reservat». En una altra informació, de la mateixa setmana, en un altre mitjà públic, es deia: «Un home mor d’un cop de calor». Un amic em mostra la seua contrarietat per l’ús, en mitjans d’informació, de paraules que la majoria de valencianoparlants no coneix, com les citades «ennuegar» i «roman». I «cop», en el sentit de la frase citada. La mateixa contrarietat que sent jo. L’ús de paraules que popularment ningú diu i molt poca gent gasta escrites o dites en un mitjà d’informació, com les citades i moltes altres, no contribuïxen a la identificació de la majoria de valencianoparlants amb eixe patró de valencià escrit, i en conseqüència hi creen desafecció. El verb i pronom «ennuegar-se» significa ‘interrompre o dificultar la lliure respiració (d’algú) un objecte entravessat en la gola, el fum o l’emoció’. En castellà, «atragantarse», que ja s’ha interferit innecessàriament en la parla col·loquial. Fugint d’eixe castellanisme, els del model uniformiste disposen que s’use en registres formals «ennuegar-se», quan en el valencià de sempre, en eixe sentit, diem «entravessar-se», «Se m’ha entravessat un pinyol en la gola, i quasi m’he ofegat». Quan no podem suportar algú també se’ns pot entravessar, «Tinc entravessat a Albert, està encantat d’haver-se conegut, no el suporte». «Entravessar-se», als del valencià «selecte», deu parèixer-los massa col·loquial o vulgar i projecten «ennuegar-se», que ningú o quasi ningú diu; i el resultat és usar el castellà «atragantarse», que és més conegut. És un exemple, dels tants que tenim, en què la paraula que diem l’elitisme la considera rebutjable, i la «bona» no la diem. La forma «roman» del verb «romandre», citada al principi, «El menor roman ingressat», és perfectament normativa, usada en la literatura, antiga sobretot, també modernament, té força literària, però inadequada, per ara, en un mitjà de comunicació. El verb «romandre» significa ‘quedar-se, no anar-se’n, mantindre’s, continuar’ en un estat determinat’. En castellà, «permanecer». Millor i més comunicatiu haguera sigut usar «El menor continua ingressat» en la informació citada.

L’altra paraula esmentada és «cop», en «cop de calor». En la parla valenciana diem «colp de calor». La forma «cop» en el valencià de sempre té diferents significats. Un és ‘creuer d’un arbre, on arranquen, els cimals’. Un altre sentit d’eixa veu, entre algun més, és ‘canya habilitada amb una obertura per a collir figues des de terra’.

Usar paraules, expressions o sentits desconeguts, o poc coneguts, en un mitjà de comunicació i ignorar els usuals també en un avís o en un senyal informatiu en compte dels coneguts, com en els exemples indicats, no contribuïx a la identificació dels valencianoparlants amb el valencià escrit, com anem dient en esta columneta. I no tingam a ningú entravessat, i menys encara, ennuegat.