Aturem el genocidi sionista contra Palestina!!

Voro Torrijos

Voro Torrijos

De genocidis, n’està farcida la història. Els grans imperis n’han deixat constància durant segles. Però, com que la majoria dels llibres els escriuen els vencedors, difícilment podrem deslliurar-nos de les seues visions esbiaixades. El paral·lelisme entre el genocidi perpetrat pels sanguinaris conqueridors i evangelitzadors espanyols a Amèrica, el ianqui sobre la població indígena nord-americana, el del Tercer Reich sobre el poble jueu i el del sionisme sobre la Palestina ocupada ha esdevingut un fet irrefutable, si ens atenem a la definició que en fa la mateixa ONU: el genocidi és un crim internacional que es basa en la matança de persones d’un grup racial, ètnic, religiós o nacional amb la intenció de destruir-lo parcialment o totalment. Unes premisses que s’hi compleixen fil per randa.

I així és, el govern feixista de Netanyahu i tots els que hi ha hagut des de la constitució de l’Estat israelià han estat practicant una política de terra cremada en què el poble palestí ha anat perdent bous i esquelles, vides, terres i esperances, de manera continuada, des del 1948. Un holocaust programat que no té res a envejar-li a l’executat per Hitler. Una deplorable paradoxa històrica: com si el sofriment patit pel poble jueu per l’Alemanya nazi haguera de ser expiat contra el palestí sense cap escrúpol. Una bogeria en què el peix gran es menja el xicotet. Un lobby sionista que controla la Casa Blanca, el Congrés, el Pentàgon, el Departament d’Estat, els mitjans d’incomunicació, les institucions financeres, els fons de pensions i les agències d’intel·ligència ianquis de manera implacable.

La situació d’ocupació militar, la segregació racial, el règim d’apartheid i d’opressió social, cultural i econòmica sobre la població palestina és de les més despietades de la història contemporània. Des de 1967, més del 80% de la població ha estat desplaçada i més del 50% es troba repartida en altres països. Els cinc milions que queden als territoris ocupats per Israel viuen en dolentes condicions de mobilitat, treball, sanitat i educació. El 13% de les criatures pateix atròfies i debilitament crònic a causa de la malnutrició. A Gaza, el 53% de la població viu en la pobresa i el 80% depèn de l’ajuda internacional; 1,3 milions subsisteixen en 8 campaments convertits en camps de concentració: la presó a l’aire lliure més gran del món.

El poder del verí sionista s’allarga arreu del món. Europa no n’és una excepció ni per activa, ni per passiva, ni per perifràstica, com hem vist en la vergonyosa posició de la presidenta Von der Leyen. Espanya porta dècades venent material militar a l’Estat terrorista d’Israel, tant amb governs de dretes com d’esquerres i és còmplice de les atrocitats comeses contra el poble palestí. Durant el govern de Sánchez s’han subministrat bombes, coets, míssils i munició que serveixen, ara i adés, per a destruir desenes d’escoles i d’hospitals i cometre milers d’homicidis –una gran part d’assassinats són xiquetes i xiquets.

Des d’una posició d’emergència humanitària, un govern que vulga considerar-se d’esquerres hauria d’abandonar la connivència amb el règim israelià i plantar-li cara amb mesures coherents en defensa del poble palestí. Només l’aïllament, la desinversió, el boicot i les sancions econòmiques, tal com es va fer amb Sud-àfrica, podrien canviar les coses i fer complir els drets d’un Estat palestí lliure i la seua autodeterminació com a ferramenta d’emancipació nacional. La resta són paraules buides de contingut.

Tracking Pixel Contents