Quin fàstic ...

Mai entendré els motius pels quals la gent es baralla per la llengua que parlem habitualment a casa i al carrer tanta gent: El valencià.

Quan al seu moment es va crear aquell fals dilema sobre si era o no una forma de parlar català i que encara arrosseguem, també s’estava sembrant la llavor de la desconfiança entre iguals per uns interessos segurament inconfessables de molta gent, sobretot de la dreta valenciana.

Ara, amb la tornada de la dreta i la ultradreta al govern de la Generalitat, de nou esclata el dilema que, almenys en teoria, hauria d'estar superat i tenint com tenim un organisme oficial con ho és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que ja va ser creada al mil nou-cents noranta-huit per algú que no se’l pot titllar precisament de progressista, com ho és Eduardo Zaplana.

Cal de recordar que l’Acadèmia és, segons l’article dos de la Llei 7/1998, de 16 de setembre de mil nous-cent noranta-huit de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: “és una Institució de caràcter públic, adscrita a la Presidència de la Generalitat, que gaudeix de personalitat jurídica pròpia i exerceix les seues funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per a garantir la seua objectivitat i independència”. O siga que depén de Presidència.

Al seu article tres, continua dient: “L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià. Així com, vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidada, a partir de les anomenades Normes de Castelló”. Ens parla amb claredat de la seua funció.

I a l’article set ens parla de les seues competències, entre les quals es troben al seu punt a): “Determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes” i al seu punt d): “Vetlar per l'ús normal del valencià i defensar la seua denominació i entitat”. O siga que deixa ben clares les seues competències en matèria lingüística del valencià. Aleshores a què ve ara desempolsar el tema del valencià quan està regulat per una llei publicada al BOE el vint-i-u d’octubre de mil nou-cents noranta-huit? Després de vint-i-cinc anys es torna a qüestionar una institució i la seua comesa de vetlar per l’ús normal del valencià i defensar la seua denominació i entitat? Quins interessos poc transparent hi ha més enllà d’aquest qüestionament per part de la dreta i de la ultradreta, si no és la de tornar a fer polítiques d’enfrontament entre el mateix poble valencià?

No soc capaç d’entendre que en lloc d’invertir en què es parle més i millor el valencià normatiu es busquen fórmules com la que proposen a l’avantprojecte de Llei de Mesures fiscals de 2024, ja aprovat i que preveu la supressió de l'Oficina de Drets Lingüístics i del Consell Social de les Llengües. I clar, he buscat l’argumentació d’aquestes mesures i, de veritat que són increïbles. Es poden trobar la nota de premsa de la Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública del passat tres d'octubre i, de veritat fan riure per no plorar...

Volen reduir despeses en temes lingüístics ja consolidats i universals per al conjunt de la ciutadania valenciana per, al mateix temps, poder retallar impostos a la gent amb més poder adquisitiu. Política d’imposició de la ultradreta que el president Mazón ha comprat sense despentinar-se gens ni mica. Això si, amb el seu millor somriure, com sempre.

I, amb aquestes polítiques ens maregen perquè no puguem veure el que hi ha al rerefons: Deixar sense fons tot el que siga defensar i potenciar de veritat la nostra llengua per tal de tornar-la a deixar en risc de desaparició. Tot molt poc democràtic i molt poc enriquidor culturalment parlant.