El cor preciós, el cor trencat

Massanassa i Alfafar pacten les seues fronteres»; «El Govern busca empreses per a destruir plantacions de marihuana»; «Xàtiva avança cap a un turisme inclusiu»; «Un 70% de Gaza és ja escombra»; «Els perills de lligar en la Nit de Cap d’Any»... Així ve la premsa darrerament; ja sabem que estan obligats a buscar i furgar en allò novedós, allò impactant, allò veraç de cada dia...

Però a tots, o a quasi tots, ens atrau, per exemple, si la Reina Letizia ha fet o dit açò o ho ha deixat de fer; no et dic ja si ens diuen que ha tingut un afer amorós amb un xic guapot, un tal Jaime del Burgo. Serà veritat?..., serà mentida?... Tant se fa. El que interessa és que ens hem posat a mil, sabent i coneixent de les anades i tornades d’un personatge tan present i important com la mateixa reina d’Espanya. I ara resulta, ens diuen, que ja va tindre afers, amb un tal Alonso Guerrero, el seu profe de Literatura a Madrid, amb qui es va casar i tot, però, dissortadament, va durar només un any i mig...

Vinga!, que córreguen les notícies i la festa!, tant per a la premsa com per a nosaltres: l’alcalde de Madrid, senyor Almeida, fadrinot empedreït, té nóvia, una analista de Merlin Properties, Teresa Urquijo, 22 anys menor que ell... Andy y Lucas se separen, i a nosaltres, què?... Bertín Osborne és acusat de no respectar els drets dels fills: fotre!, només faltava això. Els fills de la Carmina Ordóñez a la grenya, que si Julián Contreras Ordóñez diu que Fran Rivera Ordóñez és un classista, masclista i obsés dels diners... Bàrbara Rey es beneficiava al rei d’Espanya, el mateix fill d’ella la denuncia públicament: ara sí que anem apujant d’escaló.

Van descobrint-se episodis de la vida de personatges que estan aquí, al davant; personatges que ens revelen, o ens destapen o se’ls escapa, la seua vida privada, íntima: la veu i concepte «íntim» prové d’ «intus/dins/interior», allò que només pertany a un, que és de l’esfera personal i pròpia, base dels propis sentiments, de la pròpia personalitat, i que només coneix un mateix i pot transferir a amics o familiars sentits. Per què es ventila als quatre vents?...

La societat, o part de la societat, encantada! Anem substituint els periodistes analistes per uns altres anomenats del cor, que posen el sentiment i la passió en lloc de la raó i l’anàlisi; anem substituint allò públic, allò general, almenys en la premsa i les teles, per allò privat, allò íntim, que potser no siga veritat però és creïble, o nosaltres fem que siga creïble, perquè entronca amb els nostres somnis... d’ascens social, de riquesa, de «jo no sóc així», «jo ho faria d’una altra manera», «jo me’n compraria millor un de diamants, no de gemmes»...

Al remat, no sabem si el que ens diuen, el que sentim, o el que creiem que veiem i sentim, és real o imaginari, o és versemblant, creat o inventat o autèntic. Tan se fa! Si no ens agrada el món que hi ha, si no ens meravella la vida que tenim..., doncs podem inventar-nos-la... Tot siga per a viure millor!