Espies de pa sucat amb oli

La revelació de noves dades referents a la denominada Operació Catalunya, que es posà en marxa en 2012 per tal de frenar el procés independentista, recorda el que s’esdevingué durant la manifestació regionalista que tingué lloc a Elx en novembre de 1908. Així, fent-ne balanç, un periodista explicà que «eran años en que el movimiento autonomista de Cataluña se había acentuado mucho, y ello despertaba grandes recelos al Gobierno» central. «En Valencia, la política local andaba embarullada» i «el antiguo jefe del partido conservador –és a dir, Teodor Llorente Olivares– se había distanciado de la política activa. [...] Y llegó a temerse en Madrid, pues por entonces se hablaba mucho de regionalismo valenciano, que pudiera ponerse al frente de dicho movimiento».

Fins a Elx viatjà una nodrida representació d’escriptors valencianistes, entre els quals, a més de Llorente, destacaven el canonge Josep Sanchis Sivera, l’empresari Josep Aguirre Matiol i d’altres personatges poc sospitosos –resulta evident– de protagonitzar cap acció subversiva. Amb tot, «el gobernador civil de Alicante [...] debió recibir instrucciones muy severas respecto a este acto, y especialmente a sus derivaciones. Y desde el primer momento fueron objeto de especial vigilancia el señor Llorente Olivares y su estado mayor». I fou així que, com si d’un agent 007 low cost es tractara, el governador es passà la jornada intentant controlar els moviments d’aquella colla de venerables.

La situació degué provocar escenes entre còmiques i absurdes, ja que l’espia en qüestió –«bajito de estatura y de una gran viveza de movimientos»– no destacava precisament per la seua habilitat i discreció. I posà de manifest el temor de Madrid per si aquelles trobades regionalistes seguien les mateixes «derivaciones» que havien pres a Catalunya. Per això, davant la vigilància a què es varen veure sotmesos, els representants valencians reaccionaren amb humor, que era de l’única manera sensata que podien prendre-s’ho: «Aquello, lejos de molestar a los vigilados, les hizo gracia. ¡Conspiradores don Teodoro Llorente, don José Aguirre y don José Sanchis Sivera! Era para desternillarse de risa». La crònica assegurava que, en 1908 a Elx, Llorente esbossà «un programa regionalista. Pero tan patriótico y tan dentro de la intangibilidad de la unidad nacional, que el gobernador civil comprendió entonces el papel ridículo que había desempeñado acentuando su nota policíaca». Ridícul, aquest és l’adjectiu.