Li diuen transició a l’especulació!

Hui dissabte 20 de gener tenim una cita indefugible als carrers de València per tal de qüestionar, una vegada més, el model de transició ecològica –anomenat així, de Madrid estant, pels funambulistes impúdics de la política– que se’ns està imposant amb l’anunciada proliferació d’un oceà de macroplantes fotovoltaiques, d’uns quixotescs parcs eòlics i d’unes letals autopistes elèctriques de molt alta tensió (MAT).

Amb el clamor de “Renovables sí, però no així!”, prop d'un centenar d’organitzacions ecologistes i socials de tot arreu han estat interpel·lant, en els darrers anys, a una administració –que diu defensar els interessos populars–, per tal que siguen conseqüents i apliquen la racionalitat en la ubicació i en la mida dels enginys generadors d’aquestes energies. I parar una bogeria que proposa destruir immensos terrenys agrícoles productius, devorar el castigat món rural i produir un impacte ambiental irreversible per a la flora i per a la fauna autòctones –en molts casos falsament protegides. Un desbocat i abominable cavall d’Àtila!

Es pretén consumar una mena de colonialisme energètic que va en contra de qualsevol criteri científic i social. Un exemple colpidor: el cas dels Ports, on viu el 0,0009 % de la població del País Valencià i que en concentra més del 33% del parc eòlic, amb conseqüències molt negatives com la despoblació (el 15% en els darrers anys) i la davallada del turisme.

I com tot apunta, intenten convertir les regions més maltractades en un monocultiu d’energia i fer-ne de l’estat espanyol el màxim exportador d’Europa –i enfonsar més l’agricultura–, seguint els passos del sector turístic. Només a les comarques valencianes està prevista la invasió de macroplantes solars amb projectes en tramitació que superen, en potència instal·lada, els 7.000 MW de les 7 Centrals Nuclears de tota la pell de brau. Però, seguiran dient que cal mantenir-les, malgrat la seua perillositat, quan són evidentment innecessàries!

I qui n’ix beneficiat de tota aquesta maquiavèl·lica operació programada? Endesa, Iberdrola i Naturgy estan esperant el manà dels fons europeus per als seus projectes, valorats en més de 65.000 M€. Així mateix, Acciona, Solaria, Starkraft, Enerhi, Akuo, Premier Grup, la família Roig, la de Florentino Pérez o la de F. Samper, els fons voltors de Qatar o de Black Rock... també segueixen fregant-se les mans gràcies a la col·laboració de l’actual govern sanchista, que tard o d’hora podrà gaudir d’unes portes giratòries permanentment engreixades. I sense cap vergonya!

Les mateixes empreses elèctriques que han estat anys i panys contaminant sense escrúpols, amb energies fòssils, pretenen seguir omplint-se les arques amb la voràgine especuladora de les energies renovables. Han contribuït a posar-nos al límit de la catàstrofe ambiental i, per a més inri, se’ns mostren com les grans salvadores, això sí, amb la complicitat d’una transició feta a mida –valga un esment: l’eliminació dels preceptius estudis d’impacte ambiental per acontentar les ànsies lucratives de les multinacionals i d’un grapat d’amiguets. I així, què no pare la festa! Una festa que haurem d’espatllar si volem tindre un futur en què l’energia siga un bé comú –com preveu l’art. 128 de la Constitució espanyola–, que prioritze l’autoconsum i l’autosuficiència. Fer de l’energia en un dret social efectiu. Aqueixa hauria de ser la transició ecològica d’un estat democràtic. La resta són patranyes!